Estratègies de professionalització per a la implementació d’una formació en alternança en educació superior: El cas de l’Instituto Máquina Herramienta (IMH) d’Elgoibar (País Basc)
Resum
Aquest article tracta sobre la professionalització de l’educació superior. La formació en alternança (o dual) apareix com un tipus recent de professionalització que combina l’exercici d’una activitat professional amb contracte de treball i la participació en situacions pedagògiques al centre docent. Al nostre país, aquesta formació encara no ha assolit un desenvolupament significatiu en el sistema d’educació superior com en el d’altres països europeus que coneixen i que desenvolupen aquesta modalitat de formació des de fa diversos anys. En aquest article presentem el cas de l’Escola d’Enginyeria de l’Instituto Máquina Herramienta (IMH) d’Elgoibar (País Basc), que desenvolupa aquest sistema de formació des de fa gairebé vint anys. Aquesta experiència singular ofereix l’oportunitat de realitzar una anàlisi detallada de l’esmentat sistema de formació a través d’un estudi de cas. L’objectiu del present article és el d’aportar un marc conceptual i d’observació de les característiques multidimensionals d’un dispositiu de formació en alternança i analitzar en quina mesura els marges de llibertat que ofereix el sistema d’educació superior espanyol afavoreix les propostes de dispositius de formació innovadors.Paraules clau
formació en alternança, educació superior, competències, pedagogiaReferències
Boudjaoui, M. (2003). Pour une approche complexe de l’alternance en éducation: Modélisation de pratiques ingénieriques en formation(s): ordres, désordres et organisations. Villeneuve d’Ascq: Université de Lille 1. Tesis del doctorado en Ciencias de la Educación.
Decreto 330/1999, de 21 de septiembre, por el que se regula el procedimiento y las condiciones de autorización para el establecimiento y el funcionamiento de centros que imparten enseñanzas de nivel universitario conforme a sistemas educativos vigentes en otros países, no conducentes a la obtención de títulos homologables a los españoles. Boletín Oficial del País Vasco, 193 2K, 16609 a 16617.
Dietrich, A. y Weppe, X. (2010). Les frontières entre théorie et pratique dans les dispositifs d’enseignement en apprentissage. Management & Avenir, 40, 35-45.
Eisenhardt, K. (1989). Boulding theories from case study research. The Academy of Management Review, 4(4), 532-550.
Eurostat (2012). Communiqué de presse. Euroindicateurs, consulté en 2012 [en línea]. http://ec.europa.eu/eurostat
Evrard, Y.; Pras, B. y Roux, E. (1993). Market: Études et recherches en Marketing. París: Nathan.
Geay, A. (1998). L’école de l’alternance. París: L’Harmattan.
Glaser, B. G. y Strauss, A. L. (1967). The Discovery of Grounded Theory. Nueva York: Aldine Publishing Company.
Henry, M. y Bournel, M. (2012). L’alternance, un cadre dialogique favorable à la professionnalisation des étudiants à l’Université. Dijon: Université de Franche-Comté et de Bourgogne. Informe de búsqueda.
Marshall, A. (1966). Principles of economics. Nueva York: Macmillan.
Merton, R. K.; Fiske, M. y Kendall, P. L. (1990). The Focused Interviews: A Manual of Problems and Procedures. Nueva York: Free Press.
Miles, A. M. y Huberman, A. M. (1991). Analyse des données qualitatives: Recueil de nouvelles méthodes. Bruselas: De Boeck.
Ministerio de Educación y Ciencia (2011). Audacia para llegar lejos: universidades fuertes para la España del mañana: Informe de la Comisión de Expertos Internacionales de la EU 2015.
Proglio, H. (2009). Promouvoir et Développer l’Alternance: Voie d’excellence pour la professionnalisation. París: La Documentation Française. Rapport au Président de la République Française.
Real Decreto-ley 1497/1981, de 19 de junio, sobre programas de cooperación educativa. Boletín Oficial del Estado, 175, 16734 a 16735.
Real Decreto-ley 1707/2011, de 18 de noviembre, por el que se regulan las prácticas académicas externas de los estudiantes universitarios. Boletín Oficial del Estado, 297, 132391 a 132399.
Real Decreto Ley 592/2014, de 11 de julio, por el que se regulan las prácticas académicas externas de los estudiantes universitarios. Boletín Oficial del Estado, 184, 60502 a 60511.
Roure-Niubó, J. (2011). Les dispositifs de professionnalisation par alternance sous contrat de travail: Vers quelles transformations des pratiques pédagogiques dans l’enseignement supérieur? L’exemple de l’apprentissage en France. Tesis de doctorado europeo en Ciencias de la Educación. Universitat de Lleida.
Roure Niubó, J.; Isus, S.; Egurdibe, I. y Torelles, C. (2011). L’institutionnalisation en Espagne d’une formation d’ingénieurs en alternance: L’approche émergente de l’Instituto Maquina Herramienta d’Elgoibar (Pays-Basque). TransFormations: Recherches en Éducation et Formation des Adultes, 6, 35-52.
Sauvage, F. (2000). L’insertion organisationnelle des futurs cadres par apprentissage. Villeneuve d’Ascq: Université de Lille I. Tesis de doctorado en Ciencias de Gestión.
Scarpetta, S.; Sonnet, A. y Manfredi, T. (2010). Investir dans le capital humain et social: Les nouveaux enjeux. París: OCDE.
Trist, E. (1983). Referent Organizations and the Development of Inter-Organizational Domains. Human Relations, 36(3), 269-284.
Veillard, L. (2011). Construire des parcours d’apprentissage en situation de travail : de la difficulté d’une collaboration didactique entre écoles et entreprises. Congreso del ACFAS, Université de Sherbrooke, Canadá, 10 y 11 de mayo.
Wittorski, R. (2008). Professionnaliser la formation: Enjeux, modalités, difficultés. Formation-Emploi, 101, 105-118.
Yin, R. (1984). Case study research: Design and methods. Newbury Park, CA: Sage.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2016 Jorgina Roure-Niubó, Mehdi Boudjaoui
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
