L’educació del segle XXI davant el diàleg interreligiós

Autors/ores

Resum

L’objectiu de la recerca presentada va ser detectar les necessitats manifestades per part d’experts acadèmics, de personal de l’administració i de tècnics d’entitats que treballen actualment el diàleg interreligiós a Catalunya. Es va seguir una metodologia qualitativa, utilitzant l’entrevista com estratègia per obtenir informació. Les persones participants procedien dels tres àmbits esmentats en l’objectiu i se les va entrevistar sobre els aspectes següents: la necessitat de clarificació conceptual del fet religiós, la necessitat de clarificació conceptual del diàleg interreligiós i els factors que el potencien, i el paper de l’educació del conjunt d’agents socioeducatius. Com a resultats de les entrevistes s’evidencia que entre els factors que potencien el diàleg interreligiós destaca el canvi d’actituds al qual s’arriba a través de la formació, que hauria de ser transversal i permanent, des de l’escola fins a l’educació superior, i seguint amb una formació contínua, principalment en aquelles professions que tenen una atenció directa amb les persones. La matèria curricular vinculada a la religió a l’escola hauria d’enfocar-se des de la diversitat religiosa i les relacions interreligioses basades en l’educació dels valors, i a l’educació superior, aprofundir en la temàtica a fi de superar prejudicis i estereotips.

Paraules clau

diàleg interreligiós, religió, educació

Referències

ARNESEN, A. L., HADJITHEODOULOU-LOIZIDOU, P., ALLAN, J., TRASBERG, K., CHAVDAROVA-KOSTOVA, S., FURCH, E., VALIANATOS, A., DUMONT, B. i QIRIAZI, V. (2010). Policies and practices for teaching sociocultural diversity. A framework of teacher competences for engaging with diversity. Estrasburg: Consell d’Europa.

BÎRZÉA, C. (2009). Recommendations CM/Rec(2008)12 on the dimension of religious and non-religious convictions within intercultural education: from principles to implementation. A Exchange on the religious dimension of intercultural dialogue. Estrasburg: Consell d’Europa.

BUADES, J. i VIDAL, F. (2007). Minorías de lo Mayor. Religiones minoritarias en la Comunidad Valenciana. Barcelona: Icaria.

BUENO, D. (2007, 28 de maig). Espiritualitat genètica. El Punt Avui. Barcelona.

BURGUET, M. (2014a). Els tutors de resiliència en l’educació social. Temps d’Educació, 46, 91-106.

— (2014b). Pedagogia i espiritualitat: vers una proposta oberta i integradora. Educació Social, 56, 59-73.

BUXARRAIS, M. R. i BURGUET, M. (coords.) (2016). Aprender a ser. Por una pedagogía de la interioridad. Barcelona: Graó.

COMISIÓN EUROPEA (2008). Libro Blanco sobre el Diálogo Intercultural. Vivir juntos con igual dignidad. Estrasburg: Consell d’Europa.

CORBÍ, M. (2007). Hacia una espiritualidad laica: sin creencias, sin religiones, sin dioses. Barcelona: Herder.

DIETZ, G., ROSÓN, F. J. i RUIZ, F. (2011). Homogeneidad confesional en tiempos de pluralismo religioso. CPU-e, Revista de Investigación Educativa, 13, 1-42.

DÍEZ DE VELASCO, F. (2012). Religiones en España: historia y presente. Madrid: Akal

DIRECCIÓ GENERAL D’AFERS RELIGIOSOS (2013). Mapa de les religions de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació i Relacions Institucionals. Recuperat de http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/210108/ca/generalitat-actualitza-mapa-centres-culte-catalunya.do [13/06/2016]

ELÓSEGUI, M. (2009). Políticas públicas y educación intercultural. A J. GARAY, G. DÍAZ, M. ELÓSEGUI i M. SABARIEGO. El diálogo intercultural en España: un requisito de la educación y cultura de Paz (pp. 131-189). Madrid: Ministerio de Educación.

GRATACÓS, P. i UGIDOS, P. (2011). Diversitat cultural i exclusió escolar. Dinàmiques educatives, relacions interpersonals i actituds del professorat. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

KRIPPENDORFF, K. (2004). Content analysis: An introduction to its methodology. Second Edition. Thousand Oaks, CA: Sage.

LÓPEZ, M. (2012). Políticas europeas en relación con la formación en materia religiosa: la promoción del diálogo interreligioso y la educación intercultural. A J. L. ÁLVAREZ i M. A. ESSOMBA. Dioses en las aulas. Educación y diálogo interreligioso (pp. 61-84). Barcelona: Graó.

LÓPEZ, A., LUNDSTEEN i SOLÉ, A. (2016). La pràctica religiosa de les comunitats musulmanes de Barcelona. Expressions i problemàtiques. Barcelona: SAFI.

MELLONI, J. (2003). El Uno en lo múltiple. Aproximación a la diversidad y la unidad de las religiones. Santander: Sal Terrae.

MERTENS, D. (2005). Research and evaluation in education and psychology: Integrating diversity with quantitative, qualitative, and mixed methods. Thousand Oaks: Sage.

OSCE (2008). Principios orientadores de Toledo sobre la enseñanza acerca de religiones y creencias en las escuelas públicas. Varsòvia: OSCE/ODIHR.

SANDÍN, M. P. (2003). Investigación cualitativa en educación. Fundamentos y tradiciones. Madrid: McGraw-Hill.

SANTIAGO, M. i CORPAS, C. (2012). Bases para el desarrollo de buenas prácticas de educación para la convivencia en la diversidad cultural y religiosa. A J. L. ÁLVAREZ i M. A. ESSOMBA. Dioses en las aulas. Educación y diálogo interreligioso (pp. 123-141). Barcelona: Graó.

TAMAYO, J. J. (2005). Razones para el diálogo interreligioso. Encuentros Multidisciplinares, 7, 17-32.

TORRADEFLOT, F. (2011). Religiones y pluralismo. Las vías del diálogo interreligioso en España. Madrid: Observatorio del Pluralismo Religioso en España.

— (coord.) (2012). Catalunya i el diàleg interreligiós. Aportacions innovadores al diàleg interreligiós des dels valors de les Nacions Unides. Barcelona: Associació UNESCO per al diàleg interreligiós.

UNESCO (2005). The Rabat Commitment. Conclusions and Recommendations of the Rabat Conference on Dialogue among Cultures and Civilizations through Concrete and Sustained Initiatives. Rabat, Marroc. Recuperat de https://www.unaoc.org/repository/rabat_commitment.pdf

VILÀ, R. (2003). Es pot avaluar la competència dels adolescentes en la comunicació intercultural? Temps d’Educació, 27, 53-72.

VILÀ, R.; BURGUET, M.; ESCOFET, A. i RUBIO, M. J. (2015). Hacia el diálogo intercultural e interreligioso: necesidades normativas para una gestión de la diversidad religiosa en el espacio público. Recuperat de http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/62687/6/P7_Ruth-Vila-Dialogo-intercultural.pdf

WEISSE, W. (coord.) (2009). Religión en educación: Contribución al diálogo. Sugerencias del proyecto de investigación REDCo para la política. Comisión Europea. Recuperat de http://www.redco.uni-hamburg.de

— (2012). Religiones, sociedad y educación en la Europa multicultural. A J. L. ÁLVAREZ i M. A. ESSOMBA (coords.). Dioses en las aulas. Educación y diálogo interreligioso (pp. 85-107). Barcelona: Graó.

WITKIN, B. R. i ALTSCHULD, J. W. (1996). Planning and conducting needs assessment. A practical guide. Califòrnia: Sage Publications.

Publicades

16-01-2019

Com citar

Freixa-Niella, M., Rubio-Hurtado, M. J., Sánchez-Martí, A., & Vilà-Baños, R. (2019). L’educació del segle XXI davant el diàleg interreligiós. EDUCAR, 55(1), 101–117. https://doi.org/10.5565/rev/educar.973

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.