Aportacions de les pedagogies de gènere a la qualitat de la docència universitària

Autors/ores

  • Maria Mena Yuste Universitat Autònoma de Barcelona
  • Ángela Sáez Díaz Universitat Autònoma de Barcelona
  • Aurora Leal Universitat Autònoma de Barcelona
  • Margot Pujal Llombart Universitat Autònoma de Barcelona

Resum

A partir de la necessitat d’introduir la perspectiva de gènere en la docència atès el buit existent a la majoria d’estudis de grau a Catalunya, sobretot a Ciències de la Salut i Psicologia, es va dissenyar una oferta formativa de tallers, en la qual es va considerar bàsic introduir la perspectiva de gènere, tant a nivell de contingut com metodològic. En aquest article s’hi explora el paper rellevant que la introducció de metodologies i pedagogies feministes pot tenir en l’augment de la qualitat de la docència a partir d’aquesta experiència amb narratives col·lectives de persones formadores i participants. Aquestes narratives van ser construïdes a partir de cinc grups de discussió, amb un total de 20 persones a la mostra que van ser seleccionades a partir de criteris de variabilitat i representativitat. Les dues narratives visibilitzen els processos que es van viure als tallers i també les transformacions que planteja la integració de metodologies i pedagogies feministes en la construcció compartida del coneixement. La conclusió principal que se n’extreu és que la introducció de metodologies i epistemologies feministes permet reflexionar críticament sobre les nostres pràctiques com a formadores i estudiants en la reproducció de les relacions de poder de gènere dins i fora de l’aula per esdevenir subjectes actius de canvi.

Paraules clau

docència amb perspectiva de gènere, innovació pedagògica, qualitat, educació superior, metodologies, narratives

Referències

BIGLIA, B. (2005). Narrativas de mujeres sobre las relaciones de género en los movimientos sociales. Tesis doctoral. Barcelona: Facultad de Psicología. Universidad de Barcelona.

BONILLA CAMPOS, A. (2010). Psicología, diferencias y desigualdades: Límites y posibilidades de la perspectiva de género feminista. Cuadernos de Psicología, 12(2), 65-80. http://dx.doi.org/10.5565/rev/qpsicologia.806

BUTLER, J. (2007). El género en disputa: El feminismo y la subversión de la identidad. Madrid: Paidós, 1990.

COLÁS BRAVO, P. (2003). Investigación educativa y crítica feminista. Agora Digital, 6, 11-12.

COLÁS BRAVO, P. (2004). La construcción de una pedagogía de género para la igualdad. En M.A. REBOLLO e I. MERCADO. Mujeres y desarrollo en el siglo XXI: Voces para la igualdad (pp. 275-292). Madrid: MacGrawHill.

DENZIN, N. y LINCOLN, Y. (2000). Handbook of qualitative research. Thousand Oaks, CA: Sage.

DONOSO-VÁZQUEZ, T. y VELASCO-MARTÍNEZ, A. (2013). ¿Por qué una propuesta de formación en perspectiva de género en el ámbito universitario? Profesorado: Revista de Currículum y Formación del Profesorado, 15(1), 71-88.

FOUCAULT, M. (1984). La ética del cuidado de uno mismo como práctica de la libertad. Concordia, 6, 99-116.

GRÜNBERG, L. (2011). From gender Studies to gender IN studies: Case Studies on Gender-Inclusive Curriculum in Higher Education. Bucarest: UNESCO – CEPES Studies on Higher Education.

GUIL BOZAL, A. (2016). Género y construcción científica del conocimiento. Historia de la Educación Latinoamericana, 18(27), 263-288. https://doi.org/10.19053/01227238.5532

HARAWAY, D. (1995). Ciencia, cyborg y mujeres: La reinvención de la naturaleza. Madrid: Cátedra.

HARDING, S. (1987). Feminism and methodology: Social science issues. Bloomington: Indiana University Press.

LUXÁN, M. y BIGLIA, B. (2011). Pedagogía ciberfeminista: Entre utopía y realidades. Teoría de la Educación y Cultura en la Sociedad de la Información, 12(2), 149-183.

MARTÍNEZ, M. (2003). Epistemología feminista y postmodernidad. Cinta Moebio, 16, 50-56.

MIES, M. (1983). Towards a methodology for feminist research. En G. BOWLESS y K. RENATE. Theories of Women’s Studies (pp. 117-139). Londres: Sage Publications.

MORA, E. y PUJAL, M. (2014). El cuidado y la provisión en el proyecto docente universitario. Un ejemplo: la asignatura. Las clases sociales y la estratificación del grado de Sociología. En III Jornada de Innovación en Género: Docencia e Investigación (pp. 105-126). Vigo: Unidad de Igualdad. Universidad de Vigo.

PENALVA, C. y MATEO, M.A. (2006). Tècniques qualitatives d’investigació. Alacant: Universitat d’Alacant.

RUÉ, J. (2015). Entornos de aprendizaje digitales y calidad de la educación superior. Barcelona: UOC.

VÁZQUEZ, F. (2000). El análisis de contenido temático: Objetivos y medios en la investigación psicosocial. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

VERGE, T.; FERRER-FONS, M. y GONZÁLEZ, M.J. (2017). Resistances to Mainstreaming Gender into the Higher Education Curriculum. European Journal of Women’s Studies, 9 (enero). https://doi.org/10.1177/1350506816688237

Biografia de l'autor/a

Maria Mena Yuste, Universitat Autònoma de Barcelona

Técnica del Departamento de Psicología Social y de la Unidad Psicogénero del SIPEP de la Facultat de Psicología.

Publicades

15-07-2019

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.