Experiència espanyola en el projecte Go-Lab
Resum
El projecte Go-Lab està finançat dins del Programa FP7 de la Unió Europea i el principal objectiu que persegueix és el de fomentar l’àrea STEM en alumnes joves preuniversitaris. En formen part una vintena de socis de més de 15 països i s’articula en tres grans eixos: pedagogia, tecnologia i desplegament en centres educatius. Pedagògicament es basa en l’aprenentatge per investigació (Inquiry Based Learning [IBL]), aspecte que es desenvolupa utilitzant laboratoris en línia, ja siguin virtuals o remots, per obtenir l’efecte més gran possible en professors i alumnes de secundària i de batxillerat. L’article descriu aquests tres aspectes, fent un èmfasi especial en el procés de desplegament a Espanya i en els resultats que s’hi han obtingut. La contribució espanyola ha estat la més rellevant en referència al desenvolupament de l’ecosistema Go-Lab a les escoles, ja que representa prop del 25% del total de professors que el desenvolupen i que l’implementen als seus centres docents. Go-Lab s’ha estès a un total de 281 escoles espanyoles. S’ha observat que les aplicacions d’aquest ecosistema proporcionen l’experiència necessària als estudiants, perquè puguin ser protagonistes del seu aprenentatge des d’un paper creatiu i investigador, la qual cosa promou l’aproximació juvenil a les disciplines STEM.Paraules clau
laboratoris remots i virtuals, Go-Lab, STEM, aprenentatge per investigació, experimentacióReferències
BALAMURALITHARA, B. y WOODS, P.C. (2009). Virtual laboratories in engineering education: The simulation lab and remote lab. Computer Applications in Engineering Education, 17(1), 108-118. https://doi.org/10.1002/cae.20186
BELL, R.L. y TRUNDLE, K.C. (2008). The use of a computer simulation to promote scientific conceptions of moon phases. Journal of Research in Science Teaching, 45, 346-372. https://doi.org/10.1002/tea.20227
BYBEE, R. (ed.) (2002). Learning science and the science of learning. Arlington, VA: NSTA Press.
CHAMBERS, R.; CHUEN YEE LO, B. y ALLEN, N.B. (2008). The Impact of Intensive Mindfulness Training on Attentional Control, Cognitive Style, and Affect. Cognitive Therapy and Research, 32, 303-322. https://doi.org/10.1007/s10608-007-9119-0
CORTER, J.E.; ESCHE, S.K.; CHASSAPIS, C.; MA, J. y NICKERSON, J.V. (2011). Process and learning outcomes from remotely-operated, simulated, and hands-on student laboratories. Computers & Education, 57(3), 2054-2067.
DE JONG, T. (2006). Technological advances in inquiry learning. Science, 312(5773), 532-533.
DE JONG, T.; LINN, M.C. y ZACHARIA, Z.C. (2013). Physical and virtual laboratories in science and engineering education. Science, 340(6130), 305-308.
DZIABENKO, O. y BUDNYK, O. (2019). Go-Lab ecosystem: Using online laboratories in a primary school, EDULEARN19 Proceedings. EDULEARN19 (11th annual International Conference on Education and New Learning Technologies). Palma de Mallorca.
EACEA P9 Eurydice (2011). Science education in Europe: National policies, practices and research. Bruselas: Education, Audiovisual and Culture Executive Agency (EACEA) P9 Eurydice. Recuperado de https://op.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/bae53054-c26c-4c9f-8366-5f95e2187634
EIZAGIRRE SAGARDIA, A.I.; ALTUNA URDIN, J. y FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, I.B. (2018). Los entornos activo-colaborativos de aprendizaje como buenas prácticas en el desarrollo de competencias transversales en la formación profesional de la Comunidad Autónoma del País Vasco. Educar, 54(2), 331-349. https://doi.org/10.5565/rev/educar.880
FEISEL, L.D. y ROSA, A.J. (2005). The Role of the Laboratory in Undergraduate Engineering Education. Journal of Engineering Education, 94(1), 121-130. https://doi.org/10.1002/j.2168-9830.2005.tb00833.x
FINKELSTEIN, N.D.; ADAMS, W.K.; KELLER, C.J.; KOHL, P.B.; PERKINS, K.K.; PODOLEFSKY, N.S.; REID, S. y LEMASTER, R. (2005). When learning about the real world is better done virtually: A study of substituting computer simulations for laboratory equipment. Physical Review Special Topics: Physics Education Research, 1(1), 010103-1.
HOFSTEIN, A. y LUNETTA, V.N. (2004). The laboratory in science education: Foundations for the twenty-first century. Science Education, 88(1), 28-54. https://doi.org/10.1002/sce.10106
HUPPERT, A.; BLASIUS, B. y STONE, L. (2002). A model of phytoplankton blooms. American Naturalist, 159, 156-171.
MA, J. y NICKERSON, J.V. (2006). Hands-On, Simulated, and Remote Laboratories: A Comparative Literature Review. ACM Computing Surveys, 38(3), 1-24.
MINNER, D.D.; LEVY, A.J. y CENTURY, J. (2010). Inquiry-based science instruction—what is it and does it matter?: Results from a research synthesis years 1984 to 2002. Journal of Research in Science Teaching, 47(4), 474-496. https://doi.org/10.1002/tea.20347
NATIONAL COALITION FOR LITERACY (2010, November 12). National Education Technology Plan 2010: Transforming American Education: Learning Powered by Technology. Recuperado de https://library.educause.edu/resources/2010/11/national-education-technology-plan-2010-transforming-american-education-learning-powered-by-technology
ORDUÑA, P. et al. (2018). The WebLab-Deusto Remote Laboratory Management System Architecture: Achieving Scalability, Interoperability, and Federation of Remote Experimentation. En M. AUER; A. AZAD; A. EDWARDS y T. DE JONG (eds.). Cyber-Physical Laboratories in Engineering and Science Education (pp. 17-42). Cham: Springer.
PAAVOLA, S. y HAKKARAINEN, K. (2018). Community of inquiry and inquiry-based learning. Encyclopedia of Educational Philosophy and Theory. Singapur: Springer.
PEDASTE, M.; MÄEOTS, M.; SIIMAN, L.A.; DE JONG, T.; VAN RIESEN, S.A.; KAMP, E.T. y TSOURLIDAKI, E. (2015). Phases of inquiry-based learning: Definitions and the inquiry cycle. Educational Research Review, 14, 47-61.
ROCARD, M.; CSERMELY, P.; JORDE, D.; LENZEN, D.; WALBERG-HENRIKSON, H. y HEMMO, V. (2007). Science education now: A renewed pedagogy for the future of Europe. Bruselas: European Commission. Directorate-General for Research. Recuperado de http://ec.europa.eu/research/science-society/document_library/pdf_06/report-rocard-on-science-education_en.pdf
ZACHARIA, Z.C. y OLYMPIOU, G. (2011). Physical versus virtual manipulative experimentation in physics learning. Learning and Instruction, 21(3), 317-331.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2020 Iratxe Menchaca Sierra, Olga Dziabenko, Javier García Zubía
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
