La transferència dels projectes d’innovació docent: un estudi sobre la seva capacitat de transformar l’ensenyança i l’aprenentatge
Resum
L’article reflexiona sobre la capacitat dels projectes d’innovació docent finançats en convocatòries universitàries per transformar les pràctiques educatives, la cultura d’aprenentatge dels equips pedagògics, desenvolupar titulacions i avançar en la didàctica de la disciplina o la Scholarship of Teaching and Learning (SoTL). Articula, com a estudi de cas, una investigació sobre l’avaluació de la transferència dels projectes d’innovació a la Universitat de València (UV) i s’hi utilitza un enfocament metodològic mixt basat en un qüestionari elaborat ad hoc, unes entrevistes i un grup de discussió. Els resultats mostren evidències d’innovacions interdisciplinàries i amb conceptes disruptius; en menor mesura, en espais atrevits, basats en la recerca o amb els estudiants com a protagonistes. L’impacte ha estat evident en la millora de l’experiència dels estudiants en l’assignatura i la cultura de l’equip. Menys decidit ha estat l’impacte en la titulació, en l’avenç de la didàctica de la disciplina o en el desenvolupament institucional. Després d’evidenciar qüestions crítiques que afecten la gestió, les dinàmiques i el suport a la innovació, les conclusions suggereixen promoure convocatòries d’innovació pedagògica que donin suport a l’estratègia docent universitària de millora de l’aprenentatge i d’impuls al desenvolupament acadèmic docent a la UV: amb l’estudiant com a cocreador, basades en les necessitats de la titulació i la didàctica disciplinària, comptabilitzant el cost real de la innovació per donar-li la visibilitat necessària i amb prou suport pedagògic perquè contribueixin a promoure l’avenç de SoTL.
Paraules clau
innovació docent, educació superior, educació transformadora, projectes d’innovació, transferència d’aprenentatgeReferències
AJZEN, I. (1991). The theory of planned behaviour. Organizational Behaviour and Human Decision Processes, 50(2), 179-211.
BOYER, E.L. (1990). Scholarship reconsidered: Priorities of the professoriate. Princeton, NJ: Carnegie Foundation for the Advancement of Teaching.
COLOMER, J.; SERRA, T.; CAÑABATE, D. y BUBNYS, R. (2020). Reflective learning in higher education: Active methodologies for transformative practices. Sustainability, 12(9), 3827. https://doi.org/10.3390/su12093827
DEEPWELL, F. y BUCKLEY, C. (eds.) (2013). SEDA small grants: Celebrating the scholarship of educational development. Londres: SEDA.
ESCALA, M.J. (2018). Comprendiendo y promoviendo el aprendizaje transformador: Una guía para la teoría y la práctica. 3.ª ed. Ciencia y Educación, 2(1), 75-76. http://dx.doi.org/10.22206/cyed.2018.v2i1.pp75-76
EUROPEAN COMMISSION / EACEA / EURYDICE (2018). The European Higher Education Area in 2018: Bologna Process Implementation Report. Luxemburgo: Publications Office of the European Union. Recuperado de https://bit.ly/2WXhpOG.
FEIXAS, M. (2019a). Formación e innovación docente universitaria para una educación transformadora: la investigación e indagación reflexiva como requisito. El Guiniguada. Revista de investigaciones y experiencias en Ciencias de la Educación, 28. https://doi.org/10.20420/ElGuiniguada.2019.265
FEIXAS, M. (2019b). Proyectos de innovación y premios a la calidad docente universitaria: su contribución al desarrollo institucional docente. (Innovation funds and teaching awards: contributing to the institutional development of teaching). Proceedings. 3rd EuroSoTL Conference, Universidad del País Vasco, Bilbao. Recuperado de https://www.ehu.eus/es/web/eurosotl-2019/berrikuntzarako-proiektuak-eta-unibertsitateko-irakaskuntzaren-kalitateari-emandako-sariak.
FEIXAS, M.; DURAN, M.M.; FERNÁNDEZ, I.; FERNÁNDEZ, A.; GARCÍA SAN PEDRO, M.J.; MÁRQUEZ, M.D.; PINEDA, P.; QUESADA, C.; SABATÉ, S.; TOMÀS, M.; ZELLWEGER y LAGOS, P. (2013). ¿Cómo medir la transferencia de la formación en Educación Superior?: el Cuestionario de Factores de Transferencia. Red Estatal de Docencia Universitaria (RED-U), 11(3), 219-248. https://doi.org/10.4995/redu.2013.5527
FEIXAS, M. (IP); MARTÍNEZ-USARRALDE, M. J.; PALLÁS, J. y LÓPEZ-MARTÍN, R. (2016). Análisis de la transferencia del conocimiento en la política de formación e innovación de la Universitat de Valencia. Informe de investigación. Documento Interno. Centre de Formació i Qualitat Manuel Sanchis Guarner. Universitat de València.
FEIXAS, M.; MARTÍNEZ-USARRALDE, M. J. y LÓPEZ-MARTÍN, R. (2017). Do teaching innovation projects make a difference? Assessing the impact of small-scale funding. Tertiary Education and Management, 24(4), 263-287. https://doi.org/10.1080/13583883.2017.1417470
FERNÁNDEZ, I. y MADINABEITIA, A. (2020). La transformación docente de la universidad a veinte años de Bolonia: Balance y claves para un futuro por definir. Profesorado: Revista de Currículum y Formación de Profesorado, 24(1), 28-52. https://doi.org/10.30827/profesorado.v24i2.15149
HEALEY, M. y HEALEY, R.L. (2019). Student Engagement through Partnership: A Guide and Update to the Advance HE Framework. Recuperado de https://www.researchgate.net/profile/Mick-Healey/publication/338096919_Students_as_Partners_Guide_Student_Engagement_Through_Partnership_A_guide_to_the_Advance_HE_Framework/links/5e402bf2299bf1cdb91bd14b/Students-as-Partners-Guide-Student-Engagement-Through-Partnership-A-guide-to-the-Advance-HE-Framework.pdf.
LÓPEZ, M.C.; HINOJOSA, E. y SÁNCHEZ, M.D. (2014). Evaluación de la calidad de los proyectos de innovación docente universitaria. Profesorado: Revista de Currículum y Formación de Profesorado, 18(3), 377-391. Recuperado de https://recyt.fecyt.es/index.php/profesorado/article/view/48942.
PARICIO, J.; FERNÁNDEZ-MARCH, A. y FERNÁNDEZ-FERNÁNDEZ, I. (eds.) (2019). Cartografía de la buena docencia universitaria: Un marco para el desarrollo del profesorado basado en la investigación. Madrid: Narcea.
PERINES, H. (2018). ¿Por qué la investigación educativa no impacta en la práctica docente? Estudios sobre Educación, 34, 9-27. https://doi.org/10.15581/004.34.9-27
RAMÍREZ-MONTOYA, M.S. y LUGO-OCANDO, J. (2020). Revisión sistemática de métodos mixtos en el marco de la innovación educativa. Comunicar, 65, 9-20. https://doi.org/10.3916/C65-2020-01
TOMÀS, M.; BERNABEU, D.; BORRELL, N.; CASTRO, D.; FEIXAS, M. y FUENTES, M. (2010). Cultura innovadora en la universidad. Madrid: Octaedro.
TOMÀS, M.; CASTRO, D. y FEIXAS, M. (2010). Dimensiones para el análisis de las innovaciones en la universidad. Propuesta de un modelo. Bordón. Revista De Pedagogía, 62(1), 139-151. Recuperado de https://recyt.fecyt.es/index.php/BORDON/article/view/29112.
ROGERS, E.M. (2009). Diffusion of innovations. Nueva York, NY: Free Press.
SCHOPHUIZEN, M. y KALZ, M. (2020). Educational innovation projects in Dutch higher education: Bottom-up contextual coping to deal with organizational challenges. International Journal of Educational Technology in Higher Education, 17(36). https://doi.org/10.1186/s41239-020-00197-z
TORRE, E.M. de la; GÓMEZ-SANCHO, J.M. y PÉREZ-ESPARRELLS, C. (2017). Comparing university performance by legal status: A Malmquist-type index approach for the case of the Spanish higher Education system. Tertiary Education and Management, 28(2), 1-16. https://doi.org/10.1080/13583883.2017.1296966
VENKATESH, V.; MORRIS, M.G.; DAVIS, G.B. y DAVIS, F.D. (2003). User acceptance of information technology: Toward a unified view. MIS Quarterly, 27(3), 425-478. https://doi.org/10.2307/30036540
WASSERMANN, S. (1999). El estudio de casos como método de enseñanza. Buenos Aires: Amorrortu.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2022 Mónica Feixas, María-Jesús Martínez-Usarralde
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.