Validació d’un instrument de cribratge per a la detecció d’alumnat en risc d’exclusió social: CAREs

Autors/ores

  • Inmaculada Ávalos Ruiz Universidad de Granada
  • Manuel Fernández Cruz Universidad de Granada

Resum

En aquest estudi es presenta la validació de CAREs com a instrument de cribratge que pot ser emprat per personal docent per a la detecció de casos que requereixen diagnòstic en profunditat i intervenció especialitzada, i per a l’adaptació del programa escolar i la seva optimització de cara a la disminució del risc d’exclusió social a l’escola. CAREs s’ha administrat a una mostra de 25 adolescents juntament amb una bateria de diagnòstic especialitzada integrada per ADITEC, PAI-A, APGAR Familiar, MESI, ETS, CUVINO i AVE per estudiar la consistència dels resultats obtinguts. Aquests resultats mostren que CAREs té una sensibilitat d’1,00 i una especificitat de 0,64, la qual cosa li dona un rang de proporció de falsos positius de 0,36 i de falsos negatius de 0,00. Amb aquestes dades es pot afirmar que tots aquells estudiants que es troben en risc d’exclusió social són detectats pel cribratge i poden derivar-se a serveis psicopedagògics especialitzats per al diagnòstic confirmatori en profunditat.

Paraules clau

risc d’exclusió social, adolescents, proves de cribratge, diagnòstic escolar

Referències

AYALA, L.; JURADO, A. y PÉREZ, J. (2018). VIII Informe FOESSA. La desigualdad de la exclusión social: Una visión multidimensional. Fundación FOESSA.

BENAVENTE, M. (2019). ¿Qué es la prueba de screening o cribado?: Principales características. Revista Digital INESEM.

BODEA, A. y MIHAI, I. (2018). Descentralización y capital social: ¿Hay una contrariedad entre las simpatías nacionales y regionales? En P. YÁKOVLEV y E. ERMÓLIEVA. España y Rusia: Políticas económicas y sociales (pp. 62-76). ILA RAN.

CARDENAL, V.; ORTIZ-TALLO, M.; SANTAMARÍA, P. y CAMPOS, M. (2018). Adaptación española del Inventario de Evaluación de la Personalidad para Adolescentes (PAI-A). TEA Ediciones.

CARHUAZ, E.O. y YUPANQUI-LORENZO, D. (2020). Violencia escolar y funcionalidad familiar en adolescentes con riesgo de deserción escolar. Revista Científica de la UCSA, 7(3), 3-13. https://doi.org/10.18004/ucsa/2409-8752/2020.007.03.003

CHÓLIZ, M.; MARCO, C. y CHÓLIZ, C. (2016). ADITEC: Evaluación y Prevención de la Adicción a Internet, Móvil y Videojuegos. TEA Ediciones.

CONSEJO DE LA JUVENTUD DE ESPAÑA (2018). Estudio sobre la pobreza juvenil. inPACTOS.

CORTÉS, A.; GARCÍA, R.; FULLERAT, R. y FUENTES, J. (2000). Instrumento de trabajo para el estudio de las enfermedades de transmisión sexual y VIH/SIDA en adolescentes. Revista Cubana de Medicina Tropical, 52(1), 48-54.

CROUS, G. y BRADSHAW, J. (2017). Child social exclusion. Children and Youth Services Review, 80, 129-139. http://dx.doi.org/10.1016/j.childyouth.2017.06.062

CUESTA, U.; CUESTA, V.; MARTÍNEZ, L. y NIÑO, J.I. (2020). Smartphone: En comunicación, algo más que una adicción. Revista Latina de Comunicación Social, 75, 367-381. https://doi.org/10.4185/RLCS-2020-1431

DÍAZ-AGUADO, M.J.; MARTÍNEZ, R.; MARTÍN, J. y FALCÓN, L. (2021). La situación de violencia contra las mujeres en la adolescencia en España. Delegación del Gobierno contra la Violencia de Género. Ministerio de Igualdad. https://violenciagenero.igualdad.gob.es/violenciaEnCifras/estudios/investigaciones/2021/pdfs/Estudio_ViolenciaEnLaAdolescencia.pdf.

DOMITROVICH, C.E.; DURLAK, J.A.; STALEY, K.C. y WEISSBERG, R.P. (2017). Social-Emotional Competence: An Essential Factor for Promoting Positive Adjustment and Reducing Risk in School Children. Child Development, 88(2), 408-416. https://doi.org/10.1111/cdev.12739

DONIS, J.H. (2012). Evaluación de la validez y confiabilidad de una prueba diagnóstica. Avances en Biomedicina, 1(2), 73-81.

DOWDY, E.; HARRELL-WILLIAMS, L.; DEVER, B.V.; FURLONG, M.J.; MOORE, S.; RAINES, T. y KAMPHAUS, R.W. (2016). Predictive Validity of a Student Self-Report Screener of Behavioral and Emotional Risk in an Urban High School. School Psychology Review, 45(4), 458-476. https://doi.org/10.17105/SPR45-4.458-476

EKLUND, K. y KILGUS, S. (2017). Presenters in Focus: School-Based Social-Emotional and Behavior Screening--Using Data to Guide Interventions. Communique, 46(2), 23.

ERMÓLIEVA, E.G. (2018). El Estado Social Europeo: Modelos, retos, perspectivas. En P. YÁKOVLEV y E. ERMÓLIEVA. España y Rusia: Políticas económicas y sociales (pp. 77-89). ILA RAN.

FERNÁNDEZ CRUZ, M.; ÁLVAREZ, J.; ÁVALOS, I.; CUEVAS, M.; BARROS, C. de; DÍAZ, F.; GONZÁLEZ, E.; GONZÁLEZ, D.; HERNÁNDEZ, A.; IBÁÑEZ, P. y LIZARTE, E.J. (2020). Evaluation of the Emotional and Cognitive Regulation of Young People in a Lockdown Situation Due to the Covid-19 Pandemic. Frontiers in Psychology, 11, 1-11. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2020.565503

ESTEVES, A.R.; PAREDES, R.P.; CALCINA, C.R. y YAPUCHURA, C.R. (2020). Habilidades Sociales en adolescentes y Funcionalidad Familiar. Comuni@cción, 11(1), 16-27. http://dx.doi.org/10.33595/2226-1478.11.1.392

HARTMAN, K.; GRESHAM, F.M. y BYRD, S. (2017). Student Internalizing and Externalizing Behavior Screeners: Evidence for Reliability, Validity, and Usability in Elementary Schools. Behavioral Disorders, 42(3), 108-118. https://doi.org/10.1177%2F0198742916688656

HERSEN, M. y AMMERMAN, R.T. (1997). Handbook of prevention and treatment with children and adolescents: Intervention in the real world context. Wiley.

LEGARRAJA, H.; KELMANSKY, D.; LEGARRAJA, C.; CHARRÚA, G.; SALAMANCO, G.; INSÚA, I. y NUNES, F. (2013). Validación de un formulario para la detección de niños con alto riesgo de padecer trastornos del desarrollo: Cuestionario PRUNAPE pre-pesquisa. Archivos Argentinos de Pediatría, 111(6), 476-483.

LLORET, D. (2015). Diseño y validación de una escala de detección precoz del riesgo de consumo abusivo de drogas entre adolescentes. Tesis doctoral. Universidad Miguel Hernández. http://dspace.umh.es/bitstream/11000/2236/1/TD%20LLoret%20Irles%2c%20Daniel.pdf.

MARSH, H.W.; CRAVEN, R.G.; PARKER, P.D.; PARADA, R.H.; GUO, J.; DICKE, T. y ABDULJABBAR, A.S. (2016). Temporal Ordering Effects of Adolescent Depression, Relational Aggression, and Victimization over Six Waves: Fully Latent Reciprocal Effects Models. Developmental Psychology, 52(12), 1994-2009. https://doi.org/10.1037/dev0000241

MEISELS, S.J. y SHONKOFF, J.P. (1990). Handbook of early childhood intervention. Cambridge University Press.

MORENO, C.; RAMOS, P.; RIVERA, F.; SÁNCHEZ-QUEIJA, I.; JIMÉNEZ-IGLESIAS, A.; GARCÍA-MOYA, I.; MORENO-MALDONADO, C.; PANIAGUA, C.; VILLAFUERTE-DÍAZ, A.; CIRIA-BARREIRO, E.; MORGAN, A. y LEAL-LÓPEZ, E. (2020). La adolescencia en España: Salud, bienestar, familia, vida académica y social. Resultados del Estudio HBSC 2018. Ministerio de Sanidad. https://www.sanidad.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/promocion/saludJovenes/estudioHBSC/docs/HBSC2018/HBSC2018_ResultadosEstudio.pdf.

OZAMIZ-ETXEBARRIA, N.; DOSIL-SANTAMARIA, M.; PICAZA-GORROCHATEGUI, M. e IDOIAGA-MONDRAGON, N. (2020). Niveles de estrés, ansiedad y depresión en la primera fase del brote del COVID-19 en una muestra recogida en el norte de España. Cadernos de Saúde Pública, 36(4). https://doi.org/10.1590/0102-311X00054020

PARIAPAZA, F. e ISAMAR, R. (2020). Asociación entre adicción a internet y función familiar en adolescentes cibernautas del cercado de Arequipa, febrero 2020. Tesis doctoral. Universidad Nacional de San Agustín de Arequipa. http://repositorio.unsa.edu.pe/handle/UNSA/10940.

PASCUCCI, M.C.; LEJARRAGA, H.; KELMANSKY, D.; ÁLVAREZ, M.; BOULLÓN, M.; BREITER, P.; BREUNING, S.; BRIK, G.; CAMPANY, L.; CONTRERAS, M.; CONVERTINI, G.; CUGNASCO, I.; CZORNYJ, L.; D’ANNA, C.; ECHEVERRÍA, H.; ESTÉVEZ, E.; FARIZANO, M.; FEJERMAN, N.; FRANKEL, J., … WAISBURG, H. (2002). Validación de la prueba nacional de pesquisa de trastornos de desarrollo psicomotor en niños menores de 6 años. Archivos Argentinos de Pediatría, 100(5), 374-384.

PIÑUEL, I. y OÑATE, A. (2007). AVE: Acoso y Violencia Escolar. TEA Ediciones.

RODRÍGUEZ, L.; LÓPEZ-CEPERO, J.; RODRÍGUEZ, F.J.; BRINGAS, C.; ANTUÑA, M.Á. y ESTRADA, C. (2010). Validación del Cuestionario de Violencia entre Novios (CUVINO) en jóvenes hispanohablantes: Análisis de resultados en España, México y Argentina. Anuario de Psicología Clínica y de la Salud, 6, 45-52.

SÁNCHEZ, P. y COHEN, D.S. (2020). Ansiedad y depresión en niños y adolescentes. Adolescere: Revista de Formación Continuada de la Sociedad Española de Medicina de la Adolescencia, 8(1), 16-27.

SUÁREZ, M.A. y ALCALÁ, M. (2014). APGAR Familiar: Una herramienta para detectar disfunción familiar. Revista Médica la Paz, 20(1), 53-57.

VALOIS, R.F.; ZULLIG, K.J. y REVELS, A.A. (2017). Aggressive and Violent Behavior and Emotional Self-Efficacy: Is There a Relationship for Adolescents? Journal of School Health, 87(4), 269-277. http://dx.doi.org/10.1111/josh.12493

WALKER, H.M. y GRESHAM, F.M. (2013). Handbook of evidence-based practices for emotional and behavioral disorders: Applications in schools. Guilford Publications.

Publicades

23-05-2022

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.