El relat autobiogràfic com a mètode docent feminista
Resum
En aquest article proposem la investigació autobiogràfica com a metodologia feminista docent. En el context d’aquesta recerca l’alumnat analitza les seves experiències encarnades i les resignifica, tant des del punt de vista analític com polític. L’enfocament d’aquesta recerca és qualitativa, i per desenvolupar-lo, primer, es va optar per l’anàlisi narrativa dels relats autobiogràfics d’una colla d’estudiants i, posteriorment, es va muntar un grup focal per aprofundir en l’anàlisi realitzada. Les aportacions teòriques que nodreixen la investigació son les pedagogies feministes, crítiques i postestructuralistes. La recerca persegueix situar el relat autobiogràfic com a nucli de producció epistèmica, pràctica política i construcció de subjectivitats en el context universitari. Finalment, destaquem que el relat autobiogràfic ha permès acostar-nos al coneixement de diverses formes: a partir de les resignificacions de l’experiència construïdes col·lectivament i teòricament, del vaivé del jo cap a les ressonàncies i, per últim, des de la centralitat de la indagació metodològica que permet el procés de politització.
Paraules clau
relat autobiogràfic, feminismes, educació, ressonàncies, experiència de polititzacióReferències
AHMED, S. (2015). La política cultural de las emociones. PUEG-UNAM.
ARENDT, H. (2014). ¿Qué es la política? Paidós.
BARONE, T. y EISNER, E. W. (1997). Arts-based educational research. En R. M. JAEGER (Ed.). Complementary Methods for Research in Education (2.ª ed.). AER.
BROCKMEIER, J. (2000). Autobiographical time. Narrative Inquiry, 10(1), 51-73.
CABALEIRO, J. (2005). Educació, dones i història. Icaria.
CONNELLY, M. y CLANDININ, J. (1995). Relatos de experiencia e investigación narrativa. En J. LARROSA (Ed.). Déjame que te cuente: Ensayos sobre narrativa y educación (pp. 11-59). Laertes.
EISNER, E. (1998). The Primacy of Experience and the Politics of Method. Educational Researcher, junio-julio, 15-20.
ELLINGSON, L. y ELLIS, C. (2008). Autoethnography as Constructional Project. En J. A. HOLSTEIN y J. F. GUBRIUM (Eds.). Handbook of constructionist research (pp. 445-465). The Guilford Press.
ELLIS, C. (2004). The ethnographic I: A methodological novel about autoethnography. AltaMira Press.
ELLSWORTH, E. (1989). Why Doesn’t This Feel Empowering?: Working through the Repressive Myths of Critical Pedagogy. Harvard Educational Review, 59(3), 297-325. https://doi.org/10.17763/haer.59.3.058342114k266250
FOUCAULT, M. (1975). Vigilar y castigar: Nacimiento de la prisión. Siglo XXI Editores.
FOX, N. J. y ALLDRED, P. (2017). Sociology and the New Materialism: Theory, Research, Action. Sage. https://doi.org/10.4135/9781526401915
FREIRE, P. (2012). Pedagogía del oprimido. Siglo XXI.
GARCÉS, M. (2020). Escola d’aprenents. Galaxia Gutenberg.
GILLIGAN, C. (2013). La ética del cuidado. Vol. 30. Fundació Víctor Grífols i Lucas.
GORE, J. (1996). Controversias entre las pedagogías. Morata.
HARAWAY, D. (1998). Ciencia, cyborgs y mujeres: La reinvención de la naturaleza, de Donna Haraway. Teorema: Revista Internacional de Filosofía, 17(3), 129-130.
HERNÁNDEZ, F. y RIFÀ, M. (2011). Investigación autobiográfica y cambio social. Octaedro.
HOOKS, b. (2000). Feminist theory: From margin to center. Pluto Press (2.ª ed.). South End Press.
HOOKS, b. (2014). Teaching to transgress. Routledge.
HOOKS, b. (2020) Teoría feminista: De los márgenes al centro. Traficantes de Sueños.
HOOKS, b. (2022) Ensenyar pensament crític. Raig Verd.
IRIGARAY, L. (1985). El cuerpo a cuerpo con la madre: El otro género de la naturaleza. Otro modo de sentir. Lasal.
JULIAO VARGAS, C. G. (2021). El relato autobiográfico: Narrar la experiencia como ejercicio de escritura de sí mismo y construcción social de la realidad. Revista de Filosofia (Chile), 78, 79-95. https://doi.org/10.4067/S0718-43602021000100079
LUKE, C. (1999). Feminismos y pedagogías de la vida cotidiana. Morata.
MONTENEGRO-GONZÁLEZ, C. y CORVALÁN-NAVIA, A. P. (2020). Desplazamientos desde las pedagogías feministas: Reflexiones posibles para un ejercicio docente situado. FEMERIS: Revista Multidisciplinar de Estudios de Género, 5(3), 8. https://doi.org/10.20318/femeris.2020.5760
MURARO, L. (2002). El concepto de genealogía femenina. http://www.alipso.com/monografias/2024_lamorada.
ORNER, M. (1999). Interrumpiendo los llamados para una voz del y la estudiante en la educación “liberadora”. En M. BELAUSTEGUIGOITIA y A. MINGO (Eds.). Géneros profíguos (pp. 117-133). Paidós.
PADRÓ, C. (2011). Retos de la museología crítica desde la pedagogía crítica y otras intersecciones. Museo y Territorio, 4, 102-114.
PINAR, W. F. (2004). What is curriculum Theory? Lawrence Erlbaum Associates, Inc.
RODÓ-ZÁRATE, M. (2021). Interseccionalitat: Desigualtats, llocs i emocions. Editorial Bellaterra.
SANCHO, J. M. (2014). Historias de vida: El relato biográfico entre el autoconocimiento y dar cuenta de la vida social. Praxis Educativa, 18(2), 24-33.
SHARP, R. y GREEN, A. (1975). Educational and social control: A study in progressive primary education. Routledge / Kegan Paul.
WALKERDINE, V. (2000). Las pedagogías psicológicas y el gobierno del yo en tiempos liberales. MCEP.
ZAFRA, R. (2011). Un cuarto propio conectado: Feminismo y creación desde la esfera público-privada online. Asparkía, 22, 115-129.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Mireia Foradada Villar, Sara López Ruiz

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.