Representacions socials al voltant de l’educació inclusiva: un abordatge des de la teoria fonamentada en la comunitat Sorda

Autors/ores

Resum

La investigació va pretendre dilucidar les representacions socials que s’han construït al voltant de la comunitat Sorda i l’educació inclusiva en un col·legi ubicat al municipi d’Ibagué, Colòmbia. Per això es va recórrer al paradigma constructivista emmarcat en l’enfocament qualitatiu i es va acudir a la teoria fonamentada com la ruta per construir una teoria que evidenciés la realitat experimentada a l’escenari d’ocurrència. El procés de recol·lecció de dades i l’anàlisi posterior van donar com a resultat el sorgiment de tres representacions: dues van indicar un compromís i una responsabilitat cap als estudiants Sords, i la tercera, antagònicament, va apuntar que un grup d’estudiants a l’interior de la institució invisibilitza aquesta comunitat. A partir d’aquestes troballes, es condensen finalment tres macroconclusions: primera, les representacions socials poden configurar determinantment l’entorn educatiu; segona, aquestes són susceptibles al canvi, sempre que les condicions siguin propícies, i tercera, un grup pot enfrontar representacions completament oposades, fins i tot estant en un mateix escenari.

Paraules clau

representacions socials, educació inclusiva, comunitat Sorda, dret a l’educació

Referències

ABRIC, J. C. (2001). Prácticas sociales y representaciones. Coyoacán.

AINSCOW, M. (2020). Promoting inclusion and equity in education: Lessons from international experiences. Nordic Journal of Studies in Educational Policy, 6(1), 7-16. https://doi.org/10.1080/20020317.2020.1729587

ALASIM, K. (2018). Participation and Interaction of Deaf and Hard-of-Hearing Students in Inclusion Classroom. International Journal of Special Education, 33(2), 493-506. https://files.eric.ed.gov/fulltext/EJ1185582.pdf.

ANGULO, M. y QUIÑONEZ, E. (2020). Influencia de las percepciones, estereotipos y perjuicios en la práctica docente. Polo del Conocimiento: Revista Científico-Profesional, 5(7), 97-114. https://polodelconocimiento.com/ojs/index.php/es/article/view/1497.

BARTON, L. (2003). Inclusive education and teacher education: A basis for hope or a discourse of delusion. University of London.

Decreto 1421 de 2017 por el cual se reglamenta en el marco de la educación inclusiva la atención educativa a la población con discapacidad (29 de agosto de 2017). Ministerio de Educación Nacional.

DENZIN, N. y LINCOLN, Y. (coords.) (2012). El campo de la investigación cualitativa: Manual de investigación cualitativa. Vol. I. Gedisa.

INSTITUTO NACIONAL PARA SORDOS (2014). Educación bilingüe para sordos. http://www.insor.gov.co/home/wp-content/uploads/filebase/InformeEspecial_Final_sep.pdf.

JODELET, D. (1986). La representación social: Fenómenos, concepto y teoría. En S. MOSCOVICI (coord.), Psicología social (pp. 469-494), vol. 2. Paidós Ibérica.

JODELET, D. (2011). Aportes del enfoque de las representaciones sociales al campo de la educación. Espacios en Blanco: Revista de Educación, 21, 133-154. https://www.redalyc.org/pdf/3845/384539803006.pdf.

MANCHAIAH, V., DANERMARK, B., AHMADI, T., TOMÉ, D., ZHAO, F., LI, Q., KRISHNA, R. y GERMUNDSSON, P. (2015). Social representation of “hearing loss”: Cross-cultural exploratory study in India, Iran, Portugal, and the UK. Clinical Interventions in Aging, 10, 1857-1872. https://doi.org/10.2147/CIA.S91076

MERTENS, D. M. (2010). Transformative Mixed Methods Research: Qualitative Inquiry, 16(6), 469-474. https://doi.org/10.1177/1077800410364612

MOSCOVICI, S. (1979). El psicoanálisis, su imagen y su público. Huemul.

MOSCOVICI, S. y HEWSTONE, M. (1986). De la ciencia al sentido común. En S. MOSCOVICI (coord.), Psicología social (pp. 679-710), vol. 2. Paidós Ibérica.

MOTTA TOTENA, E. P. y RIVERA FRANCO, J. E. (2021). Análisis bibliométrico de la producción científica: Educación inclusiva y necesidades educativas especiales como aristas investigativas. Revista Boletín Redipe, 10(6), 126-151. https://doi.org/10.36260/rbr.v10i6.1316

NICKELS, L. (2015). The issue of ‘impairment’: An analysis of diverging discourses used to represent the d/Deaf population in America. Studies in the Linguistic Sciences: Illinois Working Papers, 1-19. https://eprints.lancs.ac.uk/id/eprint/74989/4/ILLS7_Edited_Submission_for_Publication_LCNickels.pdf.

NOBLE, H. y MITCHELL, G. (2016). What is grounded theory? Evidence-Based Nursing, 19(2), 1-3. http://dx.doi.org/10.1136/eb-2016-102306

PALMA, A. y ESCOBAR, V. (2016). Pensar la inclusión: Resignificando a las personas sordas. Trans-pasando Fronteras, 10, 77-95. https://doi.org/10.18046/retf.i10.2384

PÉREZ, J. y CRUZ, J. (2021). Experiencias de Inclusión-Exclusión de un Grupo de Sordos Usuarios de la Lengua de Señas Mexicana. Revista Latinoamericana de Educación Inclusiva, 15(1), 39-54. https://doi.org/10.4067/s0718-73782021000100039

SÁNCHEZ, Y. y FLORES, M. (2019). Retos de la inclusión educativa: Dificultades de aprendizaje en la diversidad funcional auditiva. Quaderns d’Animació i Educació Social, 30, 1-11. http://quadernsanimacio.net/ANTERIORES/treinta/.

SLEE, R. (2012). La escuela extraordinaria: Exclusión, escolarización y educación inclusiva. Morata.

STRAUSS, A. y CORBIN, J. (2002). Bases de la investigación cualitativa: Técnicas y procedimientos para desarrollar la teoría fundamentada. Universidad de Antioquia.

TURKKAHRAMAN, M. (2015). Education, teaching and school as a social organization. Procedia - Social and Behavioral Sciences, 186, 381-387. https://doi.org/10.1016/j.sbspro.2015.04.044

Biografies de l'autor/a

Erika Paola Motta Totena, Universidad Católica de Manizales

Licenciada en Lengua Castellana, Especialista en Pedagogía, Magíster en Educación y Candidata a Doctora en Educación de la Universidad Católica de Manizales. Actualmente, docente catedrática de la Universidad del Tolima- IDEAD. Tutora del Programa Todos a Aprender del Ministerio de Educación Nacional de Colombia. Docente Secretaría de Educación Municipal de Ibagué.

Jorge Eliécer Rivera Franco, Universidad Católica de Manizales

Doctor en Educación de la Universidad de Salamanca. Magister en Desarrollo Educativo y Social Uni-versidad Pedagógica Nacional. Licenciado en Educación, Especialidad Administración Educativa. Docente del Doctorado en Educación de la Universidad Católica de Manizales.

Publicades

12-07-2023

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.