Barreres formatives, personals i ambientals de l’ensenyament en línia
Resum
El canvi sobtat que van experimentar les universitats arran de la pandèmia per la COVID-19 va fer sorgir algunes problemàtiques candents de l’educació superior. Per això, els objectius del present estudi són conèixer les barreres que es van trobar els estudiants respecte de la formació en l’ús d’eines d’ensenyament sincrònic, i analitzar les barreres dels estudiants respecte d’aspectes personals i d’entorn. Es va utilitzar una metodologia quantitativa mitjançant el disseny d’un qüestionari ad hoc amb preguntes tipus Likert que es va aplicar a 670 estudiants d’Educació de la Universitat de Còrdova i de la Universitat de Lleida. Els resultats van mostrar que la majoria dels estudiants no van rebre cap mena de formació per a la realització de classes síncrones. A més, els alumnes que no disposaven de dispositius propis (ordinador, mòbil, tauleta…) o que havien de compartir-los amb altres membres de la família eren els que tenien més dificultats per seguir les classes virtuals. Es destaca l’esforç realitzat pels alumnes durant la situació d’emergència i s’anima els professors a pensar en possibles estratègies per afrontar situacions similars en el futur.
Paraules clau
aprenentatge en línia, aules virtuals, formació en línia, formació de professors, educació remota d’emergènciaReferències
ACUÑA-RODRÍGUEZ, M. P., GÓMEZ-LÓPEZ, Y., UMAÑA-IBÁÑEZ, S. F., RAMÍREZ-ORDOÑEZ, M. J., & ACUÑA-RODRÍGUEZ, J. D. C. (2021). Manejo de emociones en estudiantes universitarios en tiempos de confinamiento: Una Propuesta de intervención desde un proyecto de aula. Boletín de Innovación, Logística y Operaciones, 3(1). https://doi.org/10.17981/bilo.3.1.2021.09
ALI, M. Y., & GATITI, P. (2020). The COVID-19 (Coronavirus) pandemic: reflections on the roles of librarians and information professionals. Health Information & Libraries Journal, 37(2), 158-162. https://doi.org/10.1111/hir.12307
ÁLVAREZ-ÁLVAREZ, C., & GARCÍA-PRIETO, F. J. (2021). Brecha digital y nuevas formas académicas en la escuela rural española durante el confinamiento. Educar, 57(2), 397-411. https://doi.org/10.5565/rev/educar.1250
ANAYA, T., MONTALVO, J., CALDERÓN, A. I., & ARISPE, C. (2021). Escuelas rurales en el Perú: factores que acentúan las brechas digitales en tiempos de pandemia (COVID-19) y recomendaciones para reducirlas. Educación, 30(58), 11-33. https://dx.doi.org/10.18800/educacion.202101.001
ARTEAGA, C., ENRIQUEZ, N., & CHUQUIMIA, J. L (2015). Desafíos metodológicos en la educación virtual: Aproximación a las complejidades de la enseñanza virtual y el rescate del valor del contacto social. Fides et Ratio-Revista de Difusión cultural y científica de la Universidad La Salle en Bolivia, 10(10), 99-114.
AVENDAÑO, W. R., LUNA, H. O., & RUEDA, G. (2021). Virtual education in times of COVID-19: perceptions of university students. Formación universitaria, 14(5), 119-128. https://dx.doi.org/10.4067/S0718-50062021000500119
BATAINEH, K. B., ATOUM, M. S., ALSMADI, L.A., & SHIKHALI, M. (2021). A Silver Lining of Coronavirus: Jordanian Universities Turn to Distance Education. International Journal of Information and Communication Technology Education (IJICTE), 17(2), 1-11.
BELAMGHARI, M. (2022). Distance learning amidst the COVID-19 Pandemic: Moroccan University students’ perceptions. The Teacher Educator, 57(1), 79-95. https://doi.org/10.1080/08878730.2021.2003918
BROOKS, S. K., WEBSTER, R. K., SMITH, L. E., WOODLAND, L., WESSELY, S., GREENBERG, N., & RUBIN, G. J. (2020). The psychological impact of quarantine and how to reduce it: rapid review of the evidence. The Lancet, 395(10227), 912-920. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(20)30460-8
DEL ARCO, I., FLORES, Ò., & RAMOS-PLA, A. (2021). Structural Model to Determine the Factors That Affect the Quality of Emergency Teaching, According to the Perception of the Student of the First University Courses. Sustainability, 13(5), 2945. https://doi.org/10.3390/su13052945
FERNÁNDEZ PONCELA, A. M. (2021). 2020: Estudiantes, emociones, salud mental y pandemia. Revista Andina de Educación, 4(1), 23-29. https://doi.org/10.32719/26312816.2021.4.1.3
FERRADA-BUSTAMANTE, V., GONZÁLEZ-ORO, N., IBARRA-CAROCA, M., RIED-DONAIRE, A., VERGARA-CORREA, D., & CASTILLO-RETAMAL, F. (2021). Formación docente en TIC y su evidencia en tiempos de COVID-19. Revista Saberes Educativos, 6, 144-168. https://doi.org/10.5354/2452-5014.2021.60715
FLORES, Ò., DEL ARCO, I., RAMOS-PLA, A., & ESPART, A. (2022). Without fear of change: the flipped classroom as a flexible model in different learning environments. Heliyon, 8(12), e12160. https://doi.org/10.1016/j.heliyon.2022.e12160
KARDELIS, S. K., CALDERÓN-GÓMEZ, D., & SANMARTÍN, A. (2021). Educación y brecha digital en tiempos del COVID-19. Perfiles y problemáticas experimentadas por el alumnado juvenil para afrontar sus estudios durante el confinamiento. RASE: Revista de Sociología de la Educación, 14(1), 63-84.
MARTÍNEZ-BELLO, V. E., DÍAZ-BARAHONA, J., & BERNABÉ-VILLODRE, M. M. (2021). University experience of a tutorial action programme during the COVID-19 lockdown in teacher training at a Valencian University (Spain). Actualidades Investigativas en Educación, 21(2), 1-29. http://dx.doi.org/10.15517/aie.v21i2.46793
PATTIER D., & FERREIRA P. D. (2023). ¿Presencial, online o híbrida?: Percepciones y preferencias por parte de docentes y estudiantes de educación superior. Revista Complutense de Educación, 34(1), 69-79. https://doi.org/10.5209/rced.76766
PEYRAVI, M., MARZALEH, M. A., SHAMSPOUR, N., & SOLTANI, A. (2020). Public education and electronic awareness of the new Coronavirus (COVID-19): Experiences from Iran. Disaster medicine and public health preparedness, 14(3), e5-e6. https://doi.org/10.1017/dmp.2020.94
RAHIM, A., ALI, S., ALI, S., & FAYAZ, H. (2020). Online Education during COVID-19 pandemic; an experience of Riphah International University Faculty of Health and Medical Sciences. Pakistan Armed Forces Medical Journal, 10(2), 506-512.
RAMOS-PLA, A., DEL ARCO, I., & FLORES, Ò. (2021). University Professor Training in Times of COVID-19: Analysis of Training Programs and Perception of Impact on Teaching Practices. Education Sciences, 11(11), 684. https://doi.org/10.3390/educsci11110684
RAMOS-PLA, A., & FLORES, Ò. (2021). La docencia universitaria en línea durante la pandemia. Percepción de los estudiantes. In A. ESPART (Ed.), Salud, Educación y Conectividad (pp. 15-23). Dykinson.
RAMOS-PLA, A., DEL ARCO, I., & FLORES, Ò. (2022a). Formación permanente del profesorado universitario en tiempos de COVID-19: entre la necesidad y la obligación. Hachetetepé. Revista científica de Educación y Comunicación, 24, 1104. https://doi.org/10.25267/Hachetetepe.2022.i24.1104
RAMOS-PLA, A., REESE, L., ARCE, C., BALLADARES, J., & FIALLOS, B. (2022b). Teaching Online: Lessons Learned about Methodological Strategies in Postgraduate Studies. Education Sciences, 12(10), 688. http://dx.doi.org/10.3390/educsci12100688
RODRÍGUEZ-CRUZ, O., & RODRÍGUEZ-HERNÁNDEZ, G. (2021). La vida cotidiana y las emociones en los estudiantes de la UACM durante el confinamiento. Argumentos. Estudios Críticos de la Sociedad, 2(96), 89-104. https://doi.org/10.24275/uamxoc-dcsh/argumentos/2021962-04
SAHU, P. (2020). Closure of universities due to coronavirus disease 2019 (COVID-19): impact on education and mental health of students and academic staff. Cureus, 12(4). https://doi.org/10.7759/cureus.7541
VAN DER VELDEN, P. G., CONTINO, C., DAS, M., VAN LOON, P., & BOSMANS, M. W. G. (2020). Anxiety and depression symptoms, and lack of emotional support among the general population before and during the COVID-19 pandemic. A prospective national study on prevalence and risk factors. Journal of affective disorders, 277, 540-548. https://doi.org/10.1016/j.jad.2020.08.026
WALSH, L. L., ARANGO-CARO, S., WESTER, E., & CALLIS-DUEHL, K. (2021). Training Faculty as an Institutional Response to COVID-19 Emergency Remote Teaching Supported by Data. Life Sciences Education, 20(3), 1-11. https://doi.org/10.1187/cbe.20-12-0277
XARXA VIVES D’UNIVERSITATS (2019). Via Universitària: Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2017-201). Xarxa Vives d’Universitats.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Anabel Ramos Pla, Begoña Sampedro Requena, Isabel del Arco, Verónica Marín Díaz, Òscar Flores-Alarcia

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.