Anàlisi de la resposta educativa a l’alumnat d’alta capacitat

Autors/ores

Resum

L’alumnat d’alta capacitat requereix una atenció específica que ajudi a desenvolupar-ne el potencial, tenint en compte que les teories actuals atorguen un paper rellevant a les oportunitats educatives. Dins de les propostes orientades a aquest alumnat, l’enriquiment curricular i la flexibilització suposen mesures que exerceixen un alt impacte en la seva educació. Aquesta investigació es proposa conèixer quina és la resposta educativa que està rebent l’alumnat d’alta capacitat actualment a les aules i la incidència de variables com ara la formació rebuda, el sexe, l’edat, els anys treballats o l’etapa acadèmica del professorat en el tipus de resposta implementat. Amb aquesta intenció s’ha dut a terme un estudi de tipus descriptiu-correlacional a través d’una enquesta elaborada ad hoc. A l’estudi hi ha participat un total de 1.176 docents de les diferents etapes educatives no universitàries. Els resultats apunten a una manca de coordinació i de planificació a llarg termini, també manifesten que en la majoria de casos no s’hi implementen mesures específiques (enriquiment i flexibilització) i que quan es fa s’hi evidencien moltes llacunes. L’atenció a l’alumnat d’alta capacitat continua sent una assignatura pendent del sistema educatiu.

Paraules clau

altes capacitats, enriquiment curricular, flexibilització, inclusió educativa

Referències

ASSOULINE, S. G., COLANGELO, N., VANTASSEL-BASKA, J. y LUPKOWSKI-SHOPLIK (eds.) (2015). A Nation Empowered: Evidence Trumps the Excuses Holding Back American’s Brightest Students. University of Iowa.

BOLÍVAR, A. (1998). Ciclo de vida profesional de profesores y profesoras de secundaria: Desarrollo e itinerarios de formación. En J. CERDÁN y M. GRAÑERAS (eds.), Investigación sobre el profesorado (II) 1993-1997 (pp. 163-191). Ministerio de Educación y Ciencia. CIDE.

COLANGELO, N., ASSOULINE, S. G. y GROSS, M. U. M. (2004). A Nation Deceived: How Schools Hold Back American’s Birghtest Children. University of Iowa.

DAI, D. Y. (2019). Toward A New Era of Gifted Education: Principles, Policies, and Strategies. Turkish Journal of Giftedness & Education, 9(1), 2-15.

DAI, D. Y. (2021). Evolving Complexity Theory (ECT) of Talent Development: A New Vision for Gifted and Talented Education. En R. J. STERNBERG y D. AMBROSE (eds.), Conceptions of giftedness and Talent (pp. 99-122). Palgrave MacMillan.

DIAS, M. L. y ZAMITH, J. (2017). Por quê, Escola, Por quê?: Estudantes sobredotados com insucesso escolar. Educação & Realidade, Porto Alegre, 42(3), 1143-1159. http://dx.doi.org/10.1590/2175-623660798

FERRER, A. (2019). Identificando buenas políticas y prácticas para una educación inclusiva. Participación Educativa, 6(9), 165-174.

GARCÍA-BARRERA, A. y DE LA FLOR, P. (2016). Percepción del profesorado español sobre el alumnado con altas capacidades. Estudios Pedagógicos XLII, 2, 129-149. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-07052016000200008

GARCÍA-PERALES, R. (2019). Programa de enriquecimiento para alumnado con alta capacidad: Efectos positivos para el currículum. Comunicar, 27(60), 39-47. https://doi.org/10.3916/C60-2019-04

HATTIE, J. (2015). The applicability of visible learning to higher education. Scholarship of Teaching and Learning in Psychology, 1(1), 79-91.

HERNÁNDEZ DE LA TORRE, E. y NAVARRO MONTAÑO, M. J. (2021). Responder sin exclusiones a las necesidades educativas de las altas capacidades. REICE: Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 19(3), 5-18. https://doi.org/10.15366/reice2021.19.3.001

HIGUERAS-RODRÍGUEZ, L. y FERNÁNDEZ-GÁLVEZ, J. D. (2017). El papel de la familia en la educación de los niños con altas capacidades intelectuales. International Journal of Educational Research and Innovation (UERI), 7, 149-163.

HUBERMAN, M. (1989). The Professional Life Cycle of Teachers. Teacher College Records, 91(1), 31-57.

HUBERMAN, M. (1990). Las fases de la profesión docente. Ensayo de descripción y previsión. Qurrículum, 2, 139-159.

KAYA, N. (2019). Determination of Attitudes and Opinions of Classroom Teachers about Education of Gifted Students. Eğitim ve Bilim, 44(199), 239-256. http://dx.doi.org/10.15390/EB.2019.7978

KULIK, J. A. y KULIK, C. C. (1984a). Effects of accelerated instruction on students. Review of Educational Research, 54(3), 409-425.

KULIK, J. A. y KULIK, C. C. (1984b). Synthesis of research on effects on acceleration instruction. Educational Leadership, 42(2), 84-89.

LEE, S. Y. (2020). Entornos de apoyo para el desarrollo del talento. En M. NEIHART, S. I. PFEIFFER y T. L. CROSS (eds.), El desarrollo social y emocional de los alumnos con altas capacidades (p. 225-240). UNIR Editorial.

LÓPEZ-VÉLEZ, S. L. (2018). La escuela inclusiva: el derecho a la equidad y la excelencia educativa. Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea.

MCCOACH, D. B. y SIEGLE, D. (2007). What Predicts Teachers’ Attitudes Toward the Gifted? Gifted Child Quarterly, 51(3), 246-254. https://doi.org/10.1177/0016986207302719

MONZÓ MARTÍNEZ, A. y GARCÍA-RAGA, L. (2024). Formación del profesorado en la atención al alumnado de alta capacidad: Estudio en la Comunidad Valenciana. Revista Fuentes, 26(2), 120-133. https://doi.org/10.12795/revistafuentes.2024.24186

NATIONAL ASSOCIATION FOR GIFTED CHILDREN (2019). A Definition of Giftedness that Guides Best Practice (7 de noviembre). http://www.nagc.org/resources-publications/resources/what-giftedness

NEIHART, M. (2007). The socioaffective impact of acceleration and ability grouping: Recommendations for best practice. Gifted Child Quarterly, 51, 330-341.

PATTI, J., BRACKETT, M., FERRÁNDIZ, C. y FERRANDO, M. (2011). ¿Por qué y cómo mejorar la inteligencia emocional de los alumnos superdotados? REIFOP, 14(3), 145-156.

PFEIFFER, S. I. y BURKO, J. (2020). La orientación a los alumnos con alta capacidad. En M. NEIHART, S. I. PFEIFFER y T. L. CROSS (eds.), El desarrollo social y emocional de los alumnos con altas capacidades (pp. 281-296). UNIR.

PLATA-MORÁN, C., GOZALO-DELGADO, M., GÓMEZ-LABRADOR, C. y BARRIOS-FERNÁNDEZ, S. (2021). Los docentes que creen en la inclusión educativa ¿tienen una actitud favorable hacia el alumnado de altas capacidades? Revista INFAD de Psicología. International Journal of Developmental and Educational Psychology, 1(1), 379-388. https://doi.org/10.17060/ijodaep.2021.n1.v1.2077

REIS, S. M., RENZULLI, S. J. y RENZULLI, J. S. (2021). Enrichment and Gifted Education Pedagogy to Develop Talents, Gifts, and Creative Productivity. Education Sciences, 11(10), 615, 1-9. https://doi.org/10.3390/educsci11100615

STANLEY, J. C. (1979). The study and facilitation of talent for mathematics. En A. H. PASSOW (ed.), The gifted and talented: Their education and development (pp. 169-185). University of Chicago Press.

STEENBERGEN-HU, S. y MOON, S. (2011). The effects of acceleration on high-ability learners: A meta-analysis. Gifted Child Quarterly, 55(1), 39-53.

SUBOTNIK, R. F., OLSZEWSKI-KUBILIUS, P. y WORRELL, F. C. (2011). Rethinking giftedness and gifted education: A proposed direction forward based on psychological science. Psychological Science in the Public Interest, 12, 3-54.

SUBOTNIK, R. F., WORRELL, F. C. y OLSZEWSKI-KUBILIUS, P. (2020). La ciencia psicosocial del desarrollo del talento. En M. NEIHART, S. I. PFEIFFER y T. L. CROSS (eds.), El desarrollo social y emocional de los alumnos con altas capacidades (pp. 179-192). UNIR.

TAN, L. S., TAN, K. C. K. y SURENDRAN, D. (2020). Bajo rendimiento en los alumnos con alta capacidad. En M. NEIHART, S. I. PFEIFFER y T. L. CROSS (eds.), El desarrollo social y emocional de los alumnos con altas capacidades (pp. 119-130). UNIR.

TOURÓN, J. (2020). Las Altas Capacidades en el sistema educativo español: reflexiones sobre el concepto y la identificación. Revista de Investigación Educativa, 38(1), 15-32.

TOURÓN, J., FERNÁNDEZ, R. y REYERO, M. (2002). Actitudes del profesorado hacia la superdotación. Implicaciones para el desarrollo de programas de formación. Faísca, 8, 95-110.

VANTASSEL-BASKA, J. y BROWN, E. F. (2007). Toward Best Practice: An Analysis of the Efficacy of Curriculum Models in Gifted Education. Gifted Child Quarterly, 51(4), 342-358

WARDMAN, J. y HATTIE, J. (2019). What works better than the rest?: The impact of various curricula provisions for gifted learners. En B. WALLACE, D. A. SISK y J. SENIOR, The SAGE handbook of gifted and talented education (pp. 321-334). Sage Reference. https://doi.org/10.4135/9781526463074.n27

WILEY, K. (2020). Teorías sobre el desarrollo emocional y social de los niños con alta capacidad. En M. NEIHART, S. I. PFEIFFER y T. L. CROSS (eds.), El desarrollo social y emocional de los alumnos con altas capacidades (pp. 23-36). UNIR.

Publicades

25-07-2024

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.