Percepció de l’alumnat d’Espanya i Llatinoamèrica sobre l’impacte del màster en línia en Psicopedagogia en referència al seu desenvolupament professional

Autors/ores

Resum

En els últims anys hi ha hagut un important augment en l’oferta i l’interès per cursar estudis de màster a causa de diversos factors, com ara els canvis en el mercat laboral, la demanda de formació contínua o la motivació per desenvolupar-se professionalment, entre d’altres. En un món en transformació constant, la inserció laboral de les persones graduades és un tema rellevant per als sistemes educatius. Aquesta recerca analitza la relació entre les trajectòries laborals, les motivacions de l’alumnat i l’impacte percebut en el desenvolupament professional. Per aquest motiu es va realitzar un estudi quantitatiu de tipus ex post facto, a fi d’analitzar la percepció de l’alumnat titulat del màster no presencial en Psicopedagogia en un centre adscrit a la Universitat de Barcelona i d’aplicar un qüestionari a una mostra de 199 estudiants residents a Espanya i a diversos països de Llatinoamèrica i el Carib. Els resultats indiquen que la principal motivació és el progrés professional i la millora de les oportunitats laborals i, quant a la trajectòria i l’impacte de la formació, es van trobar diferències relacionades amb el lloc de residència de l’alumnat.

Paraules clau

psicopedagogia, inserció laboral, motivació pels estudis, transició a la vida professional, estudis de màster

Referències

AGENCIA PARA LA CALIDAD DEL SISTEMA UNIVERSITARIO DE CATALUÑA – AQU (2020). La inserción laboral de los titulados y tituladas de máster de las universidades catalanas. [Informe de inserción laboral] AQU Cataluña. https://www.aqu.cat/doc/Estudis/il-titulats/Masters/La-insercio-laboral-dels-titulats-i-titulades-de-master-de-les-universitats-catalanes-2020

AGENCIA PARA LA CALIDAD DEL SISTEMA UNIVERSITARIO DE CATALUÑA – AQU (2023). La inserción laboral de los titulados y tituladas de máster de las universidades catalanas [Informe de inserción laboral]. AQU Cataluña. https://www.aqu.cat/ca/doc/Estudis/il-titulats/Enquesta-IL-2023/La-insercio-laboral-dels-titulats-i-titulades-de-master-de-les-universitats-catalanes

AMIDA, A., ALGARNI, S. y STUPNISKY, R. (2021). Testing the relationships of motivation, time management and career aspirations on graduate students’ academic success. Journal of Applied Research in Higher Education, 13(5), 1305-1322. https://doi.org/10.1108/JARHE-04-2020-0106

BEELEN, J. (2023). Internationalisation at home and virtual exchange: Addressing old and erroneous approaches. En F. HUNTER, R. AMMIGAN, H. DE WIT, J. GREGERSEN-HERMANS, E. JONES y A. C. MURPHY (eds.), Internationalisation in higher education: Responging to new opportunities and challenges (pp. 101-112). EDUCat.

CAPILLA CASCO, A. (2021). Universidad Iberoamérica 2030: La propuesta de la OEI para la educación superior en Iberoamérica. Revista Española de Educación Comparada, 37, 111-128. https://doi.org/10.5944/reec.37.2021.27715

CASTAÑEDA-VÁZQUEZ, C., PÉREZ-CORTÉS, A. J., VALDIVIA-MORAL, P. A. y ZURITA-ORTEGA, F. (2020). Motivos de interés por la docencia e identidad profesional del futuro profesorado de Educación Física: Análisis en los másteres universitarios de Sevilla, Granada y Jaén (España). Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 34(2), 299-314.

CHALELA, S., VALENCIA, A. y ARANGO, D. (2017). Motivaciones de los estudiantes universitarios para continuar con su formación académica en programas de posgrado. Revista Lasallista de Investigación, 14(2), 160-170. https://doi.org/10.22507/rli.v14n2a15

CHOI, H. J. y KIM, B. U. (2018). Factors Affecting Adult Student Dropout Rates in the Korean Cyber-University Degree Programs. The Journal of Continuing Higher Education, 66(1), 1-12. https://doi.org/10.1080/07377363.2017.1400357

CONEYWORTH, L., JESSOP, R., MADEN, P. y WHITE, G. (2020). The overlooked cohort? Improving the taught postgraduate student experience in higher education. Innovations in Education and Teaching International, 57(3), 262-273. https://doi.org/10.1080/14703297.2019.1617184

CRISOL-MOYA, E., HERRERA-NIEVES, L. y MONTES-SOLDADO, R. (2020). Educación virtual para todos: Una revisión sistemática. Education in the Knowledge Society (EKS), 21, 13. https://doi.org/10.14201/eks.23448

EUROSTATS (2023). Regional Yearbook. https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php?title=Eurostat_regional_yearbook

FIGUERA, P., BUXARRAIS, M. R., LLANES, J. y VENCESLAO, M. (2018). Perfil, motivación y satisfacción académica en los estudiantes de máster: El caso de Ciencias Sociales y Jurídicas. Estudios sobre Educación, 34, 219-237. https://doi.org/10.15581/004.34.219-237

FIGUERA, P., LLANES, J., TORRADO, M., VALLS, R. G. y BUXARRAIS ESTRADA, M. R. (2022). Reasons for Course Selection and Academic Satisfaction among Master’s Degree Students. Journal of Hispanic Higher Education, 10. https://doi.org/10.1177/1538192720954573

FIGUERA, P. y TORRADO, M. (2019). El rol de los másteres universitarios en la transición al mercado laboral. En P. ALLUEVA TORRES (coord.), Orientación y calidad educativa universitarias. Guidance and Quality of University Education (No. BOOK-2019-021) (pp. 397-412). Servicio de Publicaciones de la Universidad de Zaragoza.

GAO, C. Y. (2019). Measuring University Internationalization. Palgrave Studies in Global Higher Education. https://doi.org/10.1007/978-3-030-21465-4_3

GARCÍA-BLANCO, M. y CÁRDENAS-SEMPÉRTEGUI, E. B. (2018). La inserción laboral en la Educación Superior: La perspectiva latinoamericana. Educación XX1, 21(2), 323-347. https://doi.org/10.5944/educXX1.16209

HERNÁNDEZ, R., FERNÁNDEZ, C. y BAPTISTA, P. (2006). Metodología de la Investigación. McGraw-Hill Interamericana.

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA DE ESPAÑA – INE (2020). Encuesta de inserción laboral de titulados universitarios. https://www.ine.es/prensa/eilu_2019.pdf

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA DE ESPAÑA – INE (2023). Encuesta de Población Activa (EPA) y Estadística de Flujos de la Población Activa (EFPA): Tercer trimestre de 2023. https://www.ine.es/uc/k9OZvwit

JURADO, P., FIGUERA, P. y LLANES, J. (2019). Análisis de las motivaciones y de las expectativas de los estudiantes de máster en Educación. Educar, 55(2), 325-341. https://doi.org/10.5565/rev/educar.1016

JUSTINIANO, M. D. (2019). Las trayectorias profesionales de los estudiantes de máster en Educación: Un análisis desde las expectativas y la transición. Educar, 55(2), 419-434. https://doi.org/10.5565/rev/educar.1040

KNIGHT, J. (2020). The internationalization of higher education scrutinized: International program and provider mobility. Sociologias, 22(54), 176-199. https://doi.org/10.1590/15174522-97865

MARINONI, G. y WIT, H. de (2019). Is Strategic Internationalization a reality? International Higher Education, 98, 12-13. https://ejournals.bc.edu/index.php/ihe/article/view/11187

MERTENS, D. M. (2005). Research and evaluation in Education and Psychology: Integrating diversity with quantitative, qualitative, and mixed methods. Sage.

MICHAVILA, F., MARTÍNEZ, J. M., MARTÍN GONZÁLEZ, M., GARCÍA PEÑALVO, F. J. y CRUZ BENITO, J. (2018). Empleabilidad de los titulados universitarios en España: Proyecto OEEU. Education in the Knowledge Society (EKS), 19(1), 21-39. https://doi.org/10.14201/eks20181912139

MINISTERIO DE UNIVERSIDADES. GOBIERNO DE ESPAÑA (2023). Datos y cifras del Sistema Universitario Español. https://www.universidades.gob.es/wp-content/uploads/2023/04/DyC_2023_web_v2.pdf

MORALES, J., FERNÁNDEZ, K. y PULIDO, J. (2016). Evaluación de técnicas de producción accesible en cursos masivos, abiertos y en línea-MOOC. Revista CINTEX, 21(1), 89-112.

NG, T. C. W., CHIU, D. K. W. y LI, K. K. (2022). Motivations of choosing archival studies as major in the iSchools: Viewpoint between two universities across the Pacific Ocean. Library Hi Tech, 40(5), 1483-1496. https://doi.org/10.1108/LHT-07-2021-0230

ORGANIZACIÓN INTERNACIONAL DEL TRABAJO – OIT (2010). Guía para la evaluación de impacto de la formación. OIT/Cinterfor, 2011. https://www.oitcinterfor.org/sites/default/files/file_publicacion/guiaevaluacion_imp.pdf

ORGANIZACIÓN PARA LA COOPERACIÓN Y EL DESARROLLO ECONÓMICOS – OCDE (2022). «España», in Education at a Glance 2022: OECD Indicators. OECD Publishing. https://doi.org/10.1787/73bde64f-es

PÉREZ, F. y ALDÁS, J. (2023). Análisis de la inserción laboral de los titulados universitarios: U-Ranking. Fundación BBVA. http://doi.org/10.12842/URANKING_INSERCION_LABORAL_2023

PÉREZ GARCÍA, F., ALDÁS, J., PEIRÓ, J. M., SERRANO, L., MIRAVALLES, B., SOLER, A. y ZAERA, I. (2018). Itinerarios de inserción laboral y actores determinantes de la empleabilidad. [Informe sobre inserción laboral de los universitarios] Fundación BBVA. https://www.fbbva.es/wp-content/uploads/2018/09/DE_2018_Itinerarios-insercion-laboral_web.pdf

QUIRÓS, C. y RODRÍGUEZ-PISCO, R. (2023). Inserción Laboral de los(as) titulados y tituladas de másteres on line: El Caso de Uniba. En I. MARTINS y J. GUIMARAES (2023), Relatos e reflexões sobre a educação a distância: Um dialogo entre Brasil e Espanha. Universidade Federal de Goiás. Faculdade de Letras.

RODRÍGUEZ ESPINAR, S., PRADES NEBOT, A., BERNÁLDEZ ARJONA, L. y SÁNCHEZ CASTIÑEIRA, S. (2010). Sobre la empleabilidad de los graduados universitarios en Catalunya: Del diagnóstico a la acción. Revista de Educación, 351 (enero-abril), 107-137. https://www.educacionfpydeportes.gob.es/dam/jcr:716d6d1b-d601-45d8-866b-30592dc6e4c0/re35105-pdf.pdf

ROMERO CARBONELL, M., ROMEU, T., GUITERT, M. y BAZTÁN, P. (2023). La transformación digital en la educación superior: El caso de la UOC. RIED: Revista Iberoamericana de Educación a Distancia, 26(1). https://doi.org/10.5944/ried.26.1.33998

RYAN, R. M. y DECI, E. L. (2000). Intrinsic and extrinsic motivations: Classic definitions and new directions. Contemporary Educational Psychology, 25(1), 54-67. https://doi.org/10.1006/ceps.1999.1020

SÁNCHEZ-SURICALDAY, A., GARCÍA-VARELA, A. B. y CASTRO-MARTÍN, B. (2021). ¿Cómo entienden las y los docentes su vocación?: Implicaciones de la vocación percibida en el desarrollo de la profesión docente. Pulso: Revista de Educación, 44, 145-162. https://doi.org/10.58265/pulso.4656

SOLÉ-MORO, M. L., SÁNCHEZ-TORRES, J. A., ARROYO-CAÑADA, F. y ARGILA-IRURITA, A. (2018). Los egresados universitarios y la inserción laboral: Un acercamiento al panorama latinoamericano y español. Revista CEA, 4(8), 67-74. https://doi.org/10.22430/24223182.1048

VALENZUELA, J. P. y YÁÑEZ, N. (2022). Trayectoria y políticas de inclusión en educación superior en América Latina y el Caribe en el contexto de la pandemia: Dos décadas de avances y desafíos. Documentos de Proyectos (LC/TS.2022/50). Comisión Económica para América Latina y el Caribe (CEPAL). https://hdl.handle.net/11362/47877

VALLS-FIGUERA, R. G. (2022). Transiciones y trayectorias de los estudiantes internacionales en el nivel de máster [Tesis doctoral]. Universitat de Barcelona.

VALLS-FIGUERA, R. G., TORRADO-FONSECA, M., ROMERO-RODRÍGUEZ, S. y JURADO-DE-LOS-SANTOS, P. (2023). The Decision-Making Process in Access Paths to Master’s Degree Studies: The Case of International Students in Spain. Sustainability, 15, 5621. https://doi.org/10.3390/su15075621

YILDIRIM, S., BOSTANCI, S. H., YILDIRIM, D. Ç. y ERDOGAN, F. (2021). Rethinking mobility of international university students during COVID-19 pandemic. Higher Education Evaluation and Development, 15(2), 98-113. https://doi.org/10.1108/HEED-01-2021-0014

Biografies de l'autor/a

Carolina Quirós Domínguez, Universitat de Barcelona

Docent xilena, Doctora en Educació, master en didàctica i avaluació i master en docència universitària. Professora del Departament de Mètodes de Recerca i Diagnòstic en Educació de la Facultat dEducació de la Universitat de Barcelona, Espanya. Té una àmplia experiència docent en col·legis i universitats de Xile i Espanya, les àrees d'especialització són l'avaluació de competències, l'avaluació de programes i la investigació educativa. Actualment, el seu interès principal és contribuir a la millora de la formació dels futurs docents d'educació primària i secundària, participant en grups de treball per proposar nous plans d'estudi a universitats d'Espanya i Xile. Membre del grup de recerca TRALS, enfocat a transicions educatives i laborals, també forma part del grup d'innovació MIDEME, enfocat a mètodes de recerca educativa.

Valeria de Ormaechea Otarola, Universitat de Barcelona

Pedagoga argentina, doctora i magíster en educació, especialitzada en educació intercultural. Professor del Departament de Mètodes de Recerca i Diagnòstic en Educació de la Facultat dEducació de la Universitat de Barcelona, Espanya i professor del màster eurollatinoamericà en Educació Intercultural de la Universitat Nacional a Distància, UNED. Té una àmplia experiència en participació ciutadana i organitzacions cooperatives. Membre del grup de recerca TRALS, enfocat a transicions educatives i laborals. A més, forma part de l'equip de recerca del grup de recerca INTER centrat en educació intercultural de la Universitat UNED. També forma part del grup d'innovació MIDEME, enfocat a mètodes de recerca educativa. El seu interès actual és relacionar leducació amb altres disciplines per aprofundir i ampliar horitzons pedagògics.

Robert Valls-Figuera, Universitat de Barcelona

Robert G. Valls-Figuera és professor del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i del grup CIFO (Col·lectiu d’Investigació en Formació Ocupacional). També és membre del grup de recerca TRALS (Transicions Acadèmiques i Laborals) de la Universitat de Barcelona i dels grups d’innovació docent MideMe (per a la millora de la docència en les assignatures metodològiques dels Graus de la Facultat d’Educació) i INTERMASTER (investigació i innovació en les titulacions de màster). Ha participat en projectes de recerca relacionats amb l’àmbit de la orientació i les transicions de col·lectius específics d’estudiants de Grau i Màster, prestant atenció als processos d’internacionalització de les institucions d’educació superior i a la mobilitat d’estudiants internacionals. 

Publicades

2024-06-06

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.