Factors i intervencions per aconseguir que menors infractors assoleixin l’èxit educatiu

Autors/ores

Resum

El sistema de justícia juvenil està mostrant canvis en els seus enfocaments i principis. L’objectiu d’aquesta investigació és identificar quins efectes sorgeixen quan es treballa de manera interdisciplinària, situant els menors no com a infractors, sinó com a adolescents, tot reconeixent-ne les necessitats, les capacitats i els drets. A partir d’un enfocament qualitatiu, es dissenya un estudi de cas. S’escullen tres casos entre l’alumnat de l’institut d’ensenyament secundari on es porten a terme mesures d’internament. Mitjançant entrevistes, anàlisi documental i observació participant, s’analitzen les històries de vida, l’acompanyament de les famílies i la feina realitzada pels membres de l’equip docent en la identificació i l’eliminació de les barreres. Els resultats posen de manifest la necessitat de partir de les vivències de cada adolescent per identificar les barreres que troba. Es conclou que quan es detecten i s’hi treballa es promou el treball en xarxa, la compartició de responsabilitats, la cohesió de criteris i el compromís institucional.

Paraules clau

integració escolar, delinqüència juvenil, inadaptació, integració social

Referències

ALCALDE, I. (2019). Atención escolar en un centro de internamiento de menores infractores de Andalucía: Opciones de actuación, modalidades y propuestas. Revista Digital de Educación y Formación del Profesorado, 16, 1-31.

ÁLVAREZ, C. y SAN FABIÁN, J. L. (2012). La elección del estudio de caso en investigación educativa. Gazeta de Antropología, 28(1).

ANDRÉU, J. (2002). Las técnicas de análisis de contenido: Una revisión actualizada. Fundación Centro de Estudios Andaluces - Universidad de Granada, 1-34.

ARDOY, L., PASADAS, S. y RUIZ, J. (2004). La triangulación metodológica en el ámbito de la investigación social: Dos ejemplos de uso. Instituto de Estudios Sociales de Andalucía. Departamento de Estudios Telefónicos.

BATEMAN, T. (2020). The state of youth justice 2020: An overview of trends and developments. National Association for Youth Justice. https://thenayj.org.uk/cmsAdmin/uploads/state-of-youth-justice-2020-final-sep20.pdf

BERTAUX, D. (2005). Los relatos de vida. Ediciones Bellaterra.

BUIL-LEGAZ, P., BURÓN-ÁLVAREZ, J. J. y BEMBIBRE, J. (2019). Perfil sociodemográfico y delictivo de los menores infractores en medio abierto en Granada de 2014 a 2017: Análisis descriptivo y evolución. Anuario de Psicología Jurídica, 29, 61-68. https://doi.org/10.5093/apj2019a2

CARDONA, E. A., MARTÍNEZ, N. y KLIMENKO, O. (2017). Estudio sobre las dinámicas familiares de los adolescentes infractores del programa AIMAR del Municipio de Envigado, durante el año 2016. Katharsis: Revista de Ciencias Sociales, 23, 34-59. https://doi.org/10.25057/25005731.863

CASE, S. y HAINES, K. (2015). Children first, offenders second positive promotion: Reframing the prevention debate. Youth Justice, 15(3), 226-239. https://doi.org/10.1177/1473225414563154

CASE, S. y HAINES, K. (2021). Abolishing Youth Justice Systems: Children First Offenders Nowhere. Youth Justice, 21(1), 3-17. https://doi.org/10.1177/1473225419898754

CONTRERAS, L. M., MOLINA, V. y CANO, M. C. (2010). La intervención con menores infractores: Análisis de medidas judiciales aplicadas e importancia de la implicación familiar en la intervención psicosocial. Psicopatología Clínica Legal y Forense, 10(1), 55-71.

CRESWELL, J. W. (2013). Qualitative inquiry and research design: Choosing among five traditions. 3.ª ed. SAGE.

DAY, A. M. (2023). ‘It’s a Hard Balance to Find’: The Perspectives of Youth Justice Practitioners in England on the Place of ‘Risk’ in an Emerging ‘Child-First’ World. Youth Justice, 23(1), 58-75. https://doi.org/10.1177/14732254221075205

Decreto 25/2017, de 19 de mayo, por el que se crea el IES Can Balo, en el Pont d’Inca, en el término municipal de Marratxí. Boletín Oficial de las Islas Baleares, 62 (20 de mayo de 2017), 15118-15120. https://www.caib.es/eboibfront/eli/es-ib/d/2017/05/19/25/dof/spa/html

DULZAIDES, M. E. y MOLINA, A. M. (2004). Análisis documental y de información: Dos componentes de un mismo proceso. ACIMED, 12(2).

ESCARBAJAL, A., ESSOMBA, M. A. y ABENZA, B. (2019). El rendimiento académico de alumnos de la ESO en un contexto vulnerable y multicultural. Educar, 55(1), 79-99. https://doi.org/10.5565/rev/educar.967

FLICK, U. (2004). Introducción a la investigación cualitativa. Morata.

FLYVBJERG, B. (2006). Five Misunderstandings about Case Study Research. Qualitative Inquiry, 12(2), 219-245. https://doi.org/10.1177/1077800405284363

FRANCIS, B. y MILLS, M. (2012). Schools as damaging organizations: Instigating a dialogue concerning alternative models of schooling. Pedagogy, Culture & Society, 20(2), 251-271. https://doi.org/10.1080/14681366.2012.688765

GRAÑA, J. L., GARRIDO, V. J. y GONZÁLEZ, L. (2007). Evaluación de las características delictivas de menores infractores de la Comunidad de Madrid y su influencia en la planificación del tratamiento. Psicopatología Clínica Legal y Forense, 7(1), 7-18.

HAZEL, N., GOODFELLOW, P., LIDDLE, M., BATEMAN, T. y PITTS, J. (2017). Beyond youth custody: Supporting the shift. BYC.

HERNÁNDEZ, R., BAPTISTA, P. y FERNÁNDEZ, C. (2014). Metodología de la investigación. McGraw-Hill.

HERRERA-PASTOR, D., PADILLA-CARMONA, M. T. y GONZÁLEZ-MONTEAGUDO, J. (2020). Acompañamiento sociopedagógico, holismo y longitudinalidad: Claves de una buena práctica con un menor infractor. Revista Fuentes, 22(1), 62-74. https://doi.org/10.12795/revistafuentes.2020.v22.i1.05

LEÓN, O. y MONTERO, I. (2015). Métodos de investigación en Psicología y Educación: Las tradiciones cuantitativas y cualitativas. McGraw-Hill.

LÓPEZ-ROCA, N., FERNÁNDEZ-HAWRYLAK, M., SOLDEVILA-PÉREZ, J. y MUNTANER-GUASP, J. J. (2018). El trabajo con familias de menores infractores: Elemento clave en el proceso inclusivo. Aula Abierta, 47(2), 159-166. https://doi.org/10.17811/rifie.47.2.2018.159-166

LÓPEZ-ROCA, N., FERNÁNDEZ-HAWRYLAK, M., SOLDEVILA-PÉREZ, J. y MUNTANER-GUASP, J. J. (2021). Programa escolar en educación secundaria con menores infractores. Revista Colombiana de Educación, 1(82), 15-36. https://doi.org/10.17227/rce.num82-10340

ORTEGA-CAMPOS, E., GARCÍA-GARCÍA, J. y FRÍAS-ARMENTA, M. (2014). Meta-análisis de la reincidencia. Revista Mexicana de Psicología, 31(2), 111-123.

PALOU, J. y FONS, M. (2018). Alteritat i relació educativa en entorns vulnerables. Educar, 54(1), 67-82. https://doi.org/10.5565/rev/educar.917

PÉREZ, F., MAMPASO, J., CORBÍ, B., ESCALONA, A. y MARTÍN-MORENO, C. (2013). Programas de intervención con menores infractores de la Agencia para la Reeducación y Reinserción del Menor Infractor: Una revisión. EduPsykhé: Revista de Psicología y Psicopedagogía, 12(2), 183-209.

POZO, A., MUÑOZ, E. y ARNEDO, A. (2018). El proceso de trabajo coordinado entre el equipo educativo y el equipo técnico en la ejecución de medidas judiciales de internamiento. Revista Educación Social, 26, 204-212.

RAMÍREZ, M. A., CASAS, V. M., TÉLLEZ, L. y ARROYO, A. (2015). Deserción escolar y menor infractor. Revista de Psicología y Ciencias del Comportamiento de la Unidad Académica de Ciencias Jurídicas y Sociales, 6(1), 1-32.

REKALDE, I., VIZCARRA, M. T. y MACAZAGA, A. M. (2014). La observación como estrategia de investigación para construir contextos de aprendizaje y fomentar procesos participativos. Educación XX1, 17(1), 201-220. https://doi.org/10.5944/educxx1.17.1.10711

REY, C. (2014). Menores infractores en centros de reforma: Intervención y tratamiento psicológico. Derecho y Cambio Social, 11(37).

ROMERO, C. (2005). La categorización, un aspecto crucial en la investigación cualitativa. Revista de Investigaciones Cesmag, 11(11), 113-118.

SAN JUAN, C., OCÁRIZ, E. y GERMÁN, I. (2009). Menores infractores y consumo de drogas: Perfil psicosocial y delictivo. Criminalidad, 51(1), 147-162.

SMITH, R. (2006). Actuarialism and early intervention in contemporary youth justice. En B. GOLDSON y J. MUNCIE (Eds.), Youth Crime and Justice (pp. 92-109). SAGE.

SOLDEVILA-PÉREZ, J., MUNTANER-GUASP, J. J. y NARANJO-LLANOS, M. (2023). Collaboration between ethnographers and the educational community of a school in the development of inclusive education. Ethnography and Education, 18(19), 94-111. https://doi.org/10.1080/17457823.2023.2180323

VALDÉS, M. T. y SANCHO, M. Á. (2022). Indicadores comentados sobre el estado del sistema educativo español: 2022. Fundación Ramón Areces / Fundación Europea Sociedad y Educación. https://www.fundacionareces.es/recursos/doc/portal/2018/03/20/indicadores-2022-web.pdf

YURREBASO, A., PICADO, E. M. y ORGAZ, B. (2021). Estudio de los factores de riesgo en menores infractores para el diseño de intervención social. IDP: Revista de Internet, Derecho y Política, 35, 1-12. https://doi.org/10.7238/idp.v0i35.387151

Biografies de l'autor/a

Núria López-Roca, IES Can Balo

Doctora por la Universidad de las Islas Baleares. Actualmente es Directora del IES Can Balo de Palma de Mallorca. Docente en aulas escolares de centros de menores desde 1999. Coordinadora de las dichas aulas desde 2012 promoviendo una línea de intervención innovadora y garantista de una igualdad de oportunidades para el alumnado de estas unidades. Promotora del proceso de diseño de IES Can Balo. Profesora Asociada en el Área de Didáctica y Organización Escolar del Departamento de Pedagogía Aplicada y Psicología de la Educación de la UIB. Sus ejes de investigación están centrados en la atención al alumnado menor infractor y la atención a la diversidad desde la innovación metodológica a partir de las cuales ha realizado diversas publicaciones y participado en diferentes proyectos de investigación que le ha permitido presentar experiencias y resultados de investigaciones en diferentes congresos y jornadas. Ha colaborado en la creación de una red estatal para la coordinación y comunicación entre docentes vinculados a centros de justicia juvenil.

María Fernández-Hawrylak, Universidad de Burgos

Doctora por la por la Universidad de Salamanca. Máster en Asesoramiento y Orientación Familiar en la E.U. de Ciencias de la Familia de la Universidad Pontificia de Salamanca (Sección Valladolid). Sus ejes de investigación están centrados en la orientación y la terapia familiar, y la atención a la diversidad, enfocados en las necesidades socio-educativas en enfermedades crónicas y discapacidades, y alumnado inmigrante. Ha realizado diversas publicaciones con índices de calidad y participado en diferentes proyectos de investigación privados y competitivos. Tiene reconocidos tres sexenios de investigación (CNAI).

Jesús Soldevila-Pérez, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya

Doctor en educación inclusiva por la UVic-UCC con mención internacional. Es coordinador del grupo de investigación sobre atención a la diversidad (GRAD) hecho que le ha permitido participar en diversos proyectos de investigación competitivos y privados. Sus ejes de investigación giran alrededor de la mejora inclusiva de los centros educativos. Su implicación con la investigación le llevó a ganar la VI edición del Premio de investigación e innovación sobre personas con discapacidad intelectual de la fundación AMPANS. Es el asesor en materia de educación de Down Catalunya. Ha realizado también diversas estancias de investigación en universidades nacionales e internacionales.

Maria Rosa Rosselló-Ramon, Universitat de les Illes Balears

Doctora por la Universidad de las Islas Baleares (UIB). Ha impartido docencia en asignaturas relacionadas con las Bases didácticas y el diseño curricular, las estrategias docentes, la educación inclusiva y la innovación docente. Ha ostentado diversos cargos de gestión (secretaria del departamento, subdirectora del Instituto de Ciencias de la Educación, vicedecana de la Facultad de Educación) en la UIB. Es miembro del grupo de investigación GREID (Escuela Inclusiva y Diversidad) y del Grupo de Investigación GITED (Infancia, Tecnología, Educación y Diversidad).

Publicades

2024-10-01

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.