Cap a la ciutadania digital: la participació de les dones en entorns digitals
Resum
L’ús de les tecnologies digitals és diferent entre homes i dones. Les dones en fan un ús més relacional i no se senten còmodes en entorns digitals competitius. Se’n sap menys, en canvi, sobre com participen, pensen i se senten com a ciutadanes en entorns electrònics. La finalitat de la recerca que presentem ha estat conèixer l’ús femení del món virtual en relació amb la participació i amb l’exercici de la ciutadania. Per aquest motiu es van entrevistar expertes en participació i entorns digitals, a més de realitzar sessions de codisseny amb dones de perfils diferents. Els resultats mostren la percepció femenina sobre el fenomen estudiat, i es destaquen les possibilitats percebudes en relació amb la participació, la comunicació, l’organització, la visibilització i l’empoderament. També s’ha obtingut informació sobre les limitacions que elles pateixen en referència a la participació ciutadana digital i les maneres de superar-les mitjançant programes d’alfabetització i sensibilització digital diferenciats per grups d’edat. Finalment, apareix la necessitat d’adoptar una perspectiva interseccional en relació amb el foment de la participació virtual i d’incorporar a la ciutadania digital la dimensió de la cura d’un mateix i dels altres.
Paraules clau
ciutadania digital, empoderadement, educació, dona, competències digitalsReferències
ABBAS, Z. y NAWAZ, A. (2014). Digital-Literacy as the predictor of political-participation a survey of university graduates in Dikhan, KP, Pakistan. Global Journal of Human Social Science, 14(8), 7-14. https://socialscienceresearch.org/index.php/GJHSS/article/view/1293
AMICHAI-HAMBURGER, Y. (2007). Personality, individual differences and Internet use. En A. JOHNSON, K. MCKENNA, T. POSTMES y U. REIPS (Eds.), The Oxford Handbook of Internet Psychology (pp. 187-204). Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780199561803.013.0013
BECERRIL, W. (2018). Mujeres que codean: La apropiación tecnológica de estudiantes egresadas de Laboratoria en México. Controversias y Concurrencias Latinoamericanas, 10(16), 67-75.
BROWN, T. (2008). Design thinking. Harvard Business Review, 25, 85-92.
BROWN, T. y WYATT, J. (2010). Design Thinking for Social Innovation. Stanford Social Innovation Review, 8, 31-35. https://doi.org/10.48558/58z7-3j85
CASILLAS, S., CABEZAS, M., RODRÍGUEZ, G. e IBARRA, M. (2017). Evaluation of digital competence from a gender perspective. Association for Computing Machinery, 1(1), 1-5. https://doi.org/10.1145/3144826.3145372
CHOI, M. (2016). A concept analysis of digital citizenship for democratic citizenship education in the digital age. Theory and Research in Social Education, 44(4), 565-607. https://doi.org/10.1080/00933104.2016.1210549
COZZA, M. (2011). Bridging gender gaps, networking in computer science. Gender, Technology and Development, 15(2), 319-337. https://doi.org/10.1177/097185241101500207
CROVI-DRUETA, D. (2008). Dimensión social del acceso, uso y apropiación de las TIC. Contratexto, 16(16), 65-79. https://doi.org/10.26439/contratexto2008.n016.784
DUGGAN, M. y BRENNER, J. (2013). The Demographics of Social Media Users-2012. Pew Research Center’s Internet & American Life Project.
FUEYO, A., RODRÍGUEZ, C. y HOECHSMANN, M. (2018). Construyendo ciudadanía global en tiempos de neoliberalismo: Confluencias entre la educación mediática y la alfabetización digital. RIFOP: Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 32(91.1), 57-68.
GLEASON, B. y VON GILLERN, S. (2018). Digital citizenship with social media: Participatory practices of teaching and learning in secondary education. Educational Technology and Society, 21(1), 200-212.
GUITERT, M., ROMEU, T. y COLAS, J. F. (2020). Basic digital competences for unemployed citizens: Conceptual framework and training model. Cogent Education, 7(1), 1748469. https://doi.org/10.1080/2331186X.2020.1748469
JONES, B. y FLANNIGAN, S. L. (2006). Connecting the digital dots: Literacy of the 21st century. Educause Quarterly, 29(2), 8-10.
KASHYAP, R., FATEHKIA, M., TAMIME, R. A. y WEBER, I. (2020). Monitoring global digital gender inequality using the online populations of Facebook and Google. Demographic Research, 43, 779-816. https://doi.org/10.4054/DemRes.2020.43.27
LI, Y. y LI, G. (2022). The Impacts of Digital Literacy on Citizen Civic Engagement—Evidence from China. Digital Government: Research and Practice, 3(4), 1-12. https://doi.org/10.1145/3532785
MASANET, M. J., PIRES, F. y GÓMEZ-PUERTAS, L. (2021). The risks of the gender digital divide among teenagers. El Profesional de la Información, 30(1). https://doi.org/10.3145/epi.2021.ene.12
MERTENS, D. (2005). Research and evaluation in education and psychology: Integrating diversity with quantitative, qualitative, and mixed methods. Thousand Oaks.
MOON, S. J. y BAI, S. Y. (2020). Components of digital literacy as predictors of youth civic engagement and the role of social media news attention: The case of Korea. Journal of Children and Media, 14(4), 458-474. https://doi.org/10.1080/17482798.2020.1728700
OBSERVATORIO E-IGUALDAD (2012). La brecha digital de género en España: Análisis multinivel (España, Europa, Comunidades Autónomas). Instituto de la Mujer.
PABLO GONZÁLEZ, G. de y SANZ-PRIETO, M. (2022). Breaking the Digital Gender Gap with Inclusive Digital Education. En Inclusive Digital Education (pp. 271-292). Springer International Publishing. https://doi.org/10.1007/978-3-031-14775-3_18
PANKE, S. y STEPHENS, J. (2018). Beyond the echo chamber: Pedagogical tools for civic engagement discourse and reflection. Educational Technology and Society, 21(1), 248-263.
PEDRAZA, C. (2021). La brecha digital de género como vértice de las desigualdades de las mujeres en el contexto de la pandemia por Covid-19. LOGOS: Revista de Filosofía, 136(136), 9-22. https://doi.org/10.26457/lrf.v136i136.2873
PÖTZSCH, H. (2019). Critical Digital Literacy: Technology in Education Beyond Issues of User Competence and Labour-Market Qualifications. Triple C, 17(2), 221-240. https://doi.org/10.31269/triplec.v17i2.1093
SANTILLAN-ROSAS, I. M. y HEREDIA-ESCORZA, Y. (2020). Empowering women’s digital literacy with transformative learning: Reducing the gap in the T of STEM. Eighth International Conference on Technological Ecosystems for Enhancing Multiculturality (pp. 182-186). https://doi.org/10.1145/3434780.3436684
SELWYN, N. (2004). Reconsidering political and popular understandings of the digital divide. New Media and Society, 6(3), 341-362. https://doi.org/10.1177/1461444804042519
SILVA, J. E. y LÁZARO-CANTABRANA, J. L. (2020). La competencia digital de la ciudadanía, una necesidad creciente en una sociedad digitalizada. Edutec: Revista Electrónica de Tecnología Educativa, 73, 37-50. https://doi.org/10.21556/edutec.2020.73.1743
VEGA-MARTÍN, A. L. de, PINEDO-GONZÁLEZ, R. y GUTIÉRREZ-MARTÍN, A. (2022). Alfabetización mediática e informacional en las Escuelas de Imagen y Sonido: Percepciones de profesorado y alumnado. EDMETIC: Revista de Educación Mediática y TIC, 11(2), art. 10. https://doi.org/10.21071/edmetic.v11i2.14978
WORTHAM, S. y JACKSON, K. (2008). Educational Construccionisms. En J. HOLSTEIN y J. GUBRIUM, Handbook of Constructionist Research (pp. 107-127). The Guilford Press.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Funding data
-
Generalitat de Catalunya
Grant numbers EXI077/21/000005
Drets d'autor (c) 2025 Anna Escofet Roig, Marta López Costa, Sandra Sanz Martos
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
