El lideratge i l’educació inclusiva des de la perspectiva d’estudiants i famílies

Autors/ores

Resum

L’objectiu d’aquest estudi va ser explorar i comprendre els processos d’inclusió i lideratge des de la perspectiva d’estudiants i famílies en escoles amb orientació inclusiva. Amb aquesta finalitat es va emprar una metodologia qualitativa i es van organitzar 14 grups focals amb la participació d’estudiants i famílies de set centres inclusius de Xile. Els resultats mostren que tant les famílies com els estudiants conceben la inclusió d’acord amb dues dimensions principals: la participació de totes les persones i l’atenció a la discapacitat. No obstant això, s’hi evidencia que els estudiants, en comparació amb les famílies, identifiquen amb més claredat tant les barreres com els facilitadors vinculats a la gestió de la inclusió. Entre els resultats, destaca la rellevància dels líders intermedis (coordinadors d’inclusió i encarregats de convivència escolar) com a actors clau en l’articulació de les accions inclusives i de lideratge, superant en importància les figures formals de direcció escolar. S’hi discuteixen els desafiaments del lideratge escolar des de la perspectiva teòrica de les comunitats de pràctica.

Paraules clau

lideratge, relació entre escola i comunitat, participació estudiantil, inclusió, comunitats de pràctica

Referències

AINSCOW, M. (2020). Promoting inclusion and equity in education: Lessons from international experiences. Nordic Journal of Studies in Educational Policy, 6(1), 7-16. https://doi.org/10.1080/20020317.2020.1729587 DOI: https://doi.org/10.1080/20020317.2020.1729587

ATKINSON, P. y COFFEY, A. (2003). Encontrar el sentido a los datos cualitativos: Estrategias complementarias de investigación. Editorial Universidad de Antioquia.

CANALES, M. (2006). Metodología de investigación social: Introducción a los oficios. LOM Ediciones.

FLICK, U. (2015). El diseño de investigación cualitativa. Morata.

FLORIAN, L. (2014). What counts as evidence of inclusive education? European Journal of Special Needs Education, 29(3), 286-294. https://doi.org/10.1080/08856257.2014.933551 DOI: https://doi.org/10.1080/08856257.2014.933551

GALLEGO VEGA, C., RODRÍGUEZ GALLEGO, M. R. y CORUJO VÉLEZ, C. (2016). La perspectiva comunitaria en la educación inclusiva: Desarrollo de dinámicas de trabajo colaborativas-participativas en los grupos de apoyo mutuo (GAM). La Educación Inclusiva en la Sociología, 16, 60-110. https://revistaprismasocial.es/article/view/1254

GÓMEZ-HURTADO, I., GARCÍA RODRÍGUEZ, M. del P., GONZÁLEZ FALCÓN, I. y CORONEL LLAMAS, J. M. (2023). ¿Liderazgo Inclusivo?: La Mirada de las Familias hacia las Prácticas de los Directores Escolares. Revista Latinoamericana de Educación Inclusiva, 17(2), 37-54. https://doi.org/10.4067/s0718-73782023000200037 DOI: https://doi.org/10.4067/s0718-73782023000200037

HAUG, P. (2017). Understanding inclusive education: Ideals and reality. Scandinavian Journal of Disability Research, 19(3), 206-217. https://doi.org/10.1080/15017419.2016.1224778 DOI: https://doi.org/10.1080/15017419.2016.1224778

JIMÉNEZ, L. y VALDÉS, R. (2022). Participación, ciudadanía y educación inclusiva: Posibilidades para pensar al estudiante como sujeto político. Estudios Pedagógicos (Valdivia), 48(4), 297-315. https://doi.org/10.4067/S0718-07052022000400297 DOI: https://doi.org/10.4067/S0718-07052022000400297

LIPSCOMBE, K., TINDALL-FORD, S. y LAMANNA, J. (2023). School middle leadership: A systematic review. Educational Management Administration & Leadership, 51(2), 270-288. https://doi.org/10.1177/1741143220983328 DOI: https://doi.org/10.1177/1741143220983328

MANGHI, D., CASTRILLÓN-CORREA, E. M., CÁRCAMO-VÁSQUEZ, H. y PRECHT, A. (2021). Las familias ante las escuelas en estudios chilenos: Algunos supuestos bajo sospecha. Revista Internacional de Educación para la Justicia Social, 10(1), 27-40. https://doi.org/10.15366/riejs2021.10.1.002 DOI: https://doi.org/10.15366/riejs2021.10.1.002

MANGHI, D., VALDÉS, R., GODOY, G., LÓPEZ, T., MELO-LETELIER, G., ARANDA, I. y CARRASCO, P. (2022). Repensando la escuela inclusiva desde la perspectiva de los/as estudiantes. Calidad en la Educación, 57, 231-260. DOI: https://doi.org/10.31619/caledu.n57.1191

MESSIOU, K. y AINSCOW, M. (2021). Investigación Inclusiva: Un Enfoque Innovador para Promover la Inclusión en las Escuelas. Revista Latinoamericana de Educación Inclusiva, 15(2), 23-37. https://doi.org/10.4067/S0718-73782021000200023 DOI: https://doi.org/10.4067/S0718-73782021000200023

MUMPUNIARTI, M., BUDININGSIH, C., ANDINI, D. y RAHAYU, A. (2019). Perspective parents toward students diversity in inclusive education elementary school. Jurnal Prima Edukasia, 7(2), 139-149. https://doi.org/10.21831/jpe.v7i2.26937 DOI: https://doi.org/10.21831/jpe.v7i2.26937

ONU (2015). Objetivos de desarrollo sostenible. https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/

OTÁROLA, F. y GODOY, G. (2022). ¿Qué es inclusión?: Posicionamiento valorativo de estudiantes y profesionales de la educación. RALED, 22(2), 199-221. https://periodicos.unb.br/index.php/raled/article/view/41546

PARRILLA, A. (2021). Pensar el Desarrollo Profesional Docente desde la Investigación: Rutas Participativas e Inclusivas. Revista Latinoamericana de Educación Inclusiva, 15(2), 39-52. https://doi.org/10.4067/S0718-73782021000200039 DOI: https://doi.org/10.4067/S0718-73782021000200039

PASEKA, A. y SCHWAB, S. (2020). Parents’ attitudes towards inclusive education and their perceptions of inclusive teaching practices and resources. European Journal of Special Needs Education, 35(2), 254-272. https://doi.org/10.1080/08856257.2019.1665232 DOI: https://doi.org/10.1080/08856257.2019.1665232

RODRÍGUEZ OTERO, L. M., GALLEGO JIMÉNEZ, M. G. y GARCÍA ÁLVAREZ, P. (2019). Educación inclusiva y personalizada: Un abordaje desde la perspectiva familiar. Trabajo Social Hoy, 86, 7-24. https://doi.org/10.12960/TSH.2019.0001 DOI: https://doi.org/10.12960/TSH.2019.0001

SMEPLASS, E. (2023). Nurturing inclusivity and professional growth among vocational teachers through communities of practice. Pedagogy, Culture & Society, 1-20. https://doi.org/10.1080/14681366.2023.2268108 DOI: https://doi.org/10.1080/14681366.2023.2268108

VALDÉS, R., AMÉSTICA, J. y MIRANDA, C. (2025). Liderazgo escolar inclusivo: validación de un instrumento español en chile. Revista Saberes Educativos, en prensa.

VALDÉS, R., JIMÉNEZ, L. y JIMÉNEZ, F. (2022). Radiografía de la investigación sobre educación inclusiva. Cadernos de Pesquisa, 52, e09524. https://doi.org/10.1590/198053149524 DOI: https://doi.org/10.1590/198053149524

VÁSQUEZ, F. (1994). Análisis de contenido categorial: El análisis temático. Universitat Autònoma de Barcelona.

VASSALLO, B. (2024). The role of the school leader in the inclusion of migrant families and students. Educational Management Administration & Leadership, 52(1), 171-188. https://doi.org/10.1177/17411432211038010 DOI: https://doi.org/10.1177/17411432211038010

WENGER, E. (2001). Comunidades de práctica: Aprendizaje, significado e identidad. Paidós.

Biografies de l'autor/a

René Valdés, Universidad Andrés Bello

Doctor en Psicología por la Pontificia Universidad Católica de Valparaíso (Chile). Actualmente se desempeña como investigador de la Facultad de Educación y Ciencias Sociales de la Universidad Andrés Bello. Cuenta con más de 50 publicaciones en temáticas relacionadas con la educación inclusiva, el liderazgo escolar y la relación migración-escuela. Es autor del libro “La Escuela Inclusiva en la Sociedad del Rendimiento” (RIL, 2023) y coautor y coordinador del libro “Dar vuelta la sala de clases” (RIL, 2024).

Sandra Urra, Universidad Andrés Bello

Profesora especialista en educación diferencial con variada formación pre y posgradual en áreas de inclusión, discapacidad, autismo, innovación y creatividad pedagógica. Actualmente es docente de la Universidad Andrés Bello y es miembro del directorio de la Red de Educación Superior Inclusiva Biobío y mesa nacional de Chile.

Publicades

30-07-2025

Com citar

Valdés, R., & Urra, S. (2025). El lideratge i l’educació inclusiva des de la perspectiva d’estudiants i famílies. EDUCAR, 61(2), 527–542. https://doi.org/10.5565/rev/educar.2399

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Funding data