El lideratge i l’educació inclusiva des de la perspectiva d’estudiants i famílies
Resum
L’objectiu d’aquest estudi va ser explorar i comprendre els processos d’inclusió i lideratge des de la perspectiva d’estudiants i famílies en escoles amb orientació inclusiva. Amb aquesta finalitat es va emprar una metodologia qualitativa i es van organitzar 14 grups focals amb la participació d’estudiants i famílies de set centres inclusius de Xile. Els resultats mostren que tant les famílies com els estudiants conceben la inclusió d’acord amb dues dimensions principals: la participació de totes les persones i l’atenció a la discapacitat. No obstant això, s’hi evidencia que els estudiants, en comparació amb les famílies, identifiquen amb més claredat tant les barreres com els facilitadors vinculats a la gestió de la inclusió. Entre els resultats, destaca la rellevància dels líders intermedis (coordinadors d’inclusió i encarregats de convivència escolar) com a actors clau en l’articulació de les accions inclusives i de lideratge, superant en importància les figures formals de direcció escolar. S’hi discuteixen els desafiaments del lideratge escolar des de la perspectiva teòrica de les comunitats de pràctica.
Paraules clau
lideratge, relació entre escola i comunitat, participació estudiantil, inclusió, comunitats de pràcticaReferències
AINSCOW, M. (2020). Promoting inclusion and equity in education: Lessons from international experiences. Nordic Journal of Studies in Educational Policy, 6(1), 7-16. https://doi.org/10.1080/20020317.2020.1729587 DOI: https://doi.org/10.1080/20020317.2020.1729587
ATKINSON, P. y COFFEY, A. (2003). Encontrar el sentido a los datos cualitativos: Estrategias complementarias de investigación. Editorial Universidad de Antioquia.
CANALES, M. (2006). Metodología de investigación social: Introducción a los oficios. LOM Ediciones.
FLICK, U. (2015). El diseño de investigación cualitativa. Morata.
FLORIAN, L. (2014). What counts as evidence of inclusive education? European Journal of Special Needs Education, 29(3), 286-294. https://doi.org/10.1080/08856257.2014.933551 DOI: https://doi.org/10.1080/08856257.2014.933551
GALLEGO VEGA, C., RODRÍGUEZ GALLEGO, M. R. y CORUJO VÉLEZ, C. (2016). La perspectiva comunitaria en la educación inclusiva: Desarrollo de dinámicas de trabajo colaborativas-participativas en los grupos de apoyo mutuo (GAM). La Educación Inclusiva en la Sociología, 16, 60-110. https://revistaprismasocial.es/article/view/1254
GÓMEZ-HURTADO, I., GARCÍA RODRÍGUEZ, M. del P., GONZÁLEZ FALCÓN, I. y CORONEL LLAMAS, J. M. (2023). ¿Liderazgo Inclusivo?: La Mirada de las Familias hacia las Prácticas de los Directores Escolares. Revista Latinoamericana de Educación Inclusiva, 17(2), 37-54. https://doi.org/10.4067/s0718-73782023000200037 DOI: https://doi.org/10.4067/s0718-73782023000200037
HAUG, P. (2017). Understanding inclusive education: Ideals and reality. Scandinavian Journal of Disability Research, 19(3), 206-217. https://doi.org/10.1080/15017419.2016.1224778 DOI: https://doi.org/10.1080/15017419.2016.1224778
JIMÉNEZ, L. y VALDÉS, R. (2022). Participación, ciudadanía y educación inclusiva: Posibilidades para pensar al estudiante como sujeto político. Estudios Pedagógicos (Valdivia), 48(4), 297-315. https://doi.org/10.4067/S0718-07052022000400297 DOI: https://doi.org/10.4067/S0718-07052022000400297
LIPSCOMBE, K., TINDALL-FORD, S. y LAMANNA, J. (2023). School middle leadership: A systematic review. Educational Management Administration & Leadership, 51(2), 270-288. https://doi.org/10.1177/1741143220983328 DOI: https://doi.org/10.1177/1741143220983328
MANGHI, D., CASTRILLÓN-CORREA, E. M., CÁRCAMO-VÁSQUEZ, H. y PRECHT, A. (2021). Las familias ante las escuelas en estudios chilenos: Algunos supuestos bajo sospecha. Revista Internacional de Educación para la Justicia Social, 10(1), 27-40. https://doi.org/10.15366/riejs2021.10.1.002 DOI: https://doi.org/10.15366/riejs2021.10.1.002
MANGHI, D., VALDÉS, R., GODOY, G., LÓPEZ, T., MELO-LETELIER, G., ARANDA, I. y CARRASCO, P. (2022). Repensando la escuela inclusiva desde la perspectiva de los/as estudiantes. Calidad en la Educación, 57, 231-260. DOI: https://doi.org/10.31619/caledu.n57.1191
MESSIOU, K. y AINSCOW, M. (2021). Investigación Inclusiva: Un Enfoque Innovador para Promover la Inclusión en las Escuelas. Revista Latinoamericana de Educación Inclusiva, 15(2), 23-37. https://doi.org/10.4067/S0718-73782021000200023 DOI: https://doi.org/10.4067/S0718-73782021000200023
MUMPUNIARTI, M., BUDININGSIH, C., ANDINI, D. y RAHAYU, A. (2019). Perspective parents toward students diversity in inclusive education elementary school. Jurnal Prima Edukasia, 7(2), 139-149. https://doi.org/10.21831/jpe.v7i2.26937 DOI: https://doi.org/10.21831/jpe.v7i2.26937
ONU (2015). Objetivos de desarrollo sostenible. https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/
OTÁROLA, F. y GODOY, G. (2022). ¿Qué es inclusión?: Posicionamiento valorativo de estudiantes y profesionales de la educación. RALED, 22(2), 199-221. https://periodicos.unb.br/index.php/raled/article/view/41546
PARRILLA, A. (2021). Pensar el Desarrollo Profesional Docente desde la Investigación: Rutas Participativas e Inclusivas. Revista Latinoamericana de Educación Inclusiva, 15(2), 39-52. https://doi.org/10.4067/S0718-73782021000200039 DOI: https://doi.org/10.4067/S0718-73782021000200039
PASEKA, A. y SCHWAB, S. (2020). Parents’ attitudes towards inclusive education and their perceptions of inclusive teaching practices and resources. European Journal of Special Needs Education, 35(2), 254-272. https://doi.org/10.1080/08856257.2019.1665232 DOI: https://doi.org/10.1080/08856257.2019.1665232
RODRÍGUEZ OTERO, L. M., GALLEGO JIMÉNEZ, M. G. y GARCÍA ÁLVAREZ, P. (2019). Educación inclusiva y personalizada: Un abordaje desde la perspectiva familiar. Trabajo Social Hoy, 86, 7-24. https://doi.org/10.12960/TSH.2019.0001 DOI: https://doi.org/10.12960/TSH.2019.0001
SMEPLASS, E. (2023). Nurturing inclusivity and professional growth among vocational teachers through communities of practice. Pedagogy, Culture & Society, 1-20. https://doi.org/10.1080/14681366.2023.2268108 DOI: https://doi.org/10.1080/14681366.2023.2268108
VALDÉS, R., AMÉSTICA, J. y MIRANDA, C. (2025). Liderazgo escolar inclusivo: validación de un instrumento español en chile. Revista Saberes Educativos, en prensa.
VALDÉS, R., JIMÉNEZ, L. y JIMÉNEZ, F. (2022). Radiografía de la investigación sobre educación inclusiva. Cadernos de Pesquisa, 52, e09524. https://doi.org/10.1590/198053149524 DOI: https://doi.org/10.1590/198053149524
VÁSQUEZ, F. (1994). Análisis de contenido categorial: El análisis temático. Universitat Autònoma de Barcelona.
VASSALLO, B. (2024). The role of the school leader in the inclusion of migrant families and students. Educational Management Administration & Leadership, 52(1), 171-188. https://doi.org/10.1177/17411432211038010 DOI: https://doi.org/10.1177/17411432211038010
WENGER, E. (2001). Comunidades de práctica: Aprendizaje, significado e identidad. Paidós.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Funding data
-
Agencia Nacional de Investigación y Desarrollo
Grant numbers 11230630 (20232026)
Drets d'autor (c) 2025 René Valdés, Sandra Urra

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.