La integració de l’alfabetització mediàtica i informacional al currículum educatiu de la Comunitat Valenciana: una anàlisi de contingut

Autors/ores

Resum

En una societat cada cop més digitalitzada i amb un ampli accés a la informació, l’alfabetització mediàtica i informacional (AMI) ha adquirit una rellevància especial en l’àmbit educatiu. Amb la implementació de la LOMLOE i la seva concreció autonòmica, aquest estudi analitza el grau d’integració de l’AMI als currículums de la Comunitat Valenciana. Per aquest motiu es duu a terme una anàlisi documental dels tres decrets que estableixen els currículums de les etapes d’Educació Infantil, Primària i Secundària Obligatòria. Els resultats mostren que les competències vinculades a l’avaluació crítica de la informació i l’ús adequat de formats diversos són les més destacades en totes les etapes (àrees AMI 4 i 5). Tanmateix, s’observa una presència limitada de continguts que promoguin activament l’AMI entre estudiants i ciutadania, o que aprofundeixin en la comprensió dels mitjans i la comunicació. Pel que fa a la Secundària, aquesta etapa sobresurt amb una integració més elevada de les competències AMI, responent a la necessitat de preparar els joves per afrontar desafiaments mediàtics actuals. Aquest estudi ofereix una visió crítica de l’aplicació de l’AMI en l’educació autonòmica i estableix les bases per reforçar la formació mediàtica i crítica d’una ciutadania informada.

Paraules clau

alfabetització mediàtica i informacional, anàlisi de contingut, educació obligatòria, pensament crític, currículum

Referències

ANDRADE, B., GUADIX, I., RIAL, A. y SUÁREZ, F. (2021). Impacto de la tecnología en la adolescencia: Relaciones, riesgos y oportunidades. UNICEF España. https://www.unicef.es/publicacion/impacto-de-la-tecnologia-en-la-adolescencia

ANDRADE-VARGAS, L., IRIARTE-SOLANO, M., RIVERA-ROGEL, D. y YUNGA-GODOY, D. (2021). Young people and social networks: Between the democratization of knowledge and digital inequality. Comunicar, 69, 85-95. https://doi.org/10.3916/C69-2021-07 DOI: https://doi.org/10.3916/C69-2021-07

BAPTISTA, J. P. y GRADIM, A. (2022). A working definition of fake news. Encyclopedia, 2(1), 632-645. https://doi.org/10.3390/encyclopedia2010043 DOI: https://doi.org/10.3390/encyclopedia2010043

BELLATTI, I., SABIDO-CODINA, J., SOSA, L. y HURTADO, D. (2023). La enseñanza de las ciencias sociales para una ciudadanía digital: Estudio interdisciplinar sobre alfabetización mediática en los currículos de Educación Secundaria. Revista Internacional de Ciencias Sociales, 45, 75-88. https://doi.org/10.6018/areas.528641 DOI: https://doi.org/10.6018/areas.528641

CARIUS, A. C. y VIEIRA, M. P. (2024). Influencers and Influence: The dissemination of information in times of fake news and post-truth. Observatorio de la Economía Latinoamericana, 22(2), e3304-e3304.

https://doi.org/10.55905/oelv22n2-140 DOI: https://doi.org/10.55905/oelv22n2-140

Decreto 100/2022, de 29 de julio, del Consell, por el cual se establece la ordenación y el currículo de Educación Infantil. Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 9402 (10 de agosto de 2022). https://dogv.gva.es/datos/2022/08/10/pdf/2022_7571.pdf

Decreto 106/2022, de 5 de agosto, del Consell, de ordenación y currículo de la etapa de Educación Primaria. Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 9402 (10 de agosto de 2022). https://dogv.gva.es/datos/2022/08/10/pdf/2022_7572.pdf

Decreto 107/2022, de 5 de agosto, del Consell, por el que se establece la ordenación y el currículo de Educación Secundaria Obligatoria. Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 9403 (11 de agosto de 2022). https://dogv.gva.es/datos/2022/08/11/pdf/2022_7573.pdf

DELGADO, A., PÉREZ, M. A. y SANZ, M. (2024). La brújula mediática: Propuesta de situaciones de aprendizaje para el desarrollo de la AMI en Secundaria. Ministerio de Educación, Formación Profesional y Deportes. https://www.libreria.educacion.gob.es/libro/la-brujula-mediatica-propuesta-de-situaciones-de-aprendizaje-para-el-desarrollo-de-la-ami-en-secundaria_184496/

FARIAS-GAYTAN, S., AGUADED, I. y RAMIREZ-MONTOYA, M. S. (2022). Transformation and digital literacy: Systematic literature mapping. Education and Information Technologies, 27(2), 1417-1437. DOI: https://doi.org/10.1007/s10639-021-10624-x

FERRÉS, J. (2020). Grandes carencias de la educación mediática. Temas de Comunicación, 41. https://doi.org/10.62876/tc.v0i41.4726

GELFERT, A. (2018). Fake news: A definition. Informal Logic, 38(1), 84-117. https://doi.org/10.22329/il.v38i1.5068 DOI: https://doi.org/10.22329/il.v38i1.5068

GIBBS, R. W. y COLSTON, H. L. (2012). Interpreting figurative meaning. Cambridge University Press. DOI: https://doi.org/10.1017/CBO9781139168779

GIL, I. y MARZAL, J. (2023). ¿Cómo impulsar la educomunicación y la alfabetización mediática desde el sistema educativo en España?: Diagnóstico, problemática y propuestas por los expertos. Revista Mediterránea de Comunicación / Mediterranean Journal of Communication, 14(2), 207-226. https://doi.org/10.14198/MEDCOM.24011 DOI: https://doi.org/10.14198/MEDCOM.24011

GRIZZLE, A., WILSON, C., TUAZON, R., CHEUNG, C. K., LAU, J., FISCHER, R., GORDON, D., AKYEMPONG, K., SINGH, J., CARR, P., STEWART, K., TAYIE, S., SURAJ, O., JAAKKOLA, M., THÉSÉE, G. y GULSTON, C. (2023). Pensar críticamente, hacer clic sabiamente: Currículum de alfabetización mediática e informacional para educadores y estudiantes. UNESCO. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000385119

HOPE CULVER, S. y JACOBSON, T. (2012). Alfabetización mediática como método para fomentar la participación cívica. Comunicar: Revista Científica de Comunicación y Educación, 20(39), 73-80. DOI: https://doi.org/10.3916/C39-2012-02-07

KRIPPENDORFF, K. (2018). Content analysis: An introduction to its methodology. SAGE. DOI: https://doi.org/10.4135/9781071878781

Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación (30 de diciembre de 2020). Boletín Oficial del Estado, 340. https://www.boe.es/eli/es/lo/2020/12/29/3

ORTIZ SOBRINO, M. A., LÓPEZ VIDALES, N. y GONZÁLEZ PÉREZ, J. C. (2022). Educomunicación, webradio y educación no formal en un contexto Erasmus+: La experiencia de Europa on air. RIED: Revista Iberoamericana de Educación a Distancia, 25(1), 163-181. https://doi.org/10.5944/ried.25.1.30641 DOI: https://doi.org/10.5944/ried.25.1.30641

PEART, M., CUBO-DELGADO, S. y GUTIÉRREZ-ESTEBAN, P. (2022). Exploring the role of digital and socio-civic skills for promoting youth participation and digital citizenship. European Journal of Educational Research, 11(2), 697-709. https://doi.org/10.12973/eu-jer.11.2.697 DOI: https://doi.org/10.12973/eu-jer.11.2.697

PÉREZ TORNERO, J. M. y PI, M. (2013). Media literacy policy in European Union: A new horizon. En U. CARLSSON y S. A. TAYIE (Eds.), Media and Information Literacy and Intercultural Dialogue: MILID Yearbook 2013. UNESCO, UNAOC. https://ddd.uab.cat/record/174081

QUIAN, A. y SIXTO-GARCÍA, J. (2024). Inteligencia artificial en la prensa: Estudio comparativo y exploración de noticias con ChatGPT en un medio tradicional y otro nativo digital. Revista de Comunicación, 23(1), 457-484. https://doi.org/10.26441/RC23.1-2024-3374 DOI: https://doi.org/10.26441/RC23.1-2024-3374

REDECKER, C. y PUNIE, Y. (2017). European Framework for the Digital Competence of Educators: DigCompEdu. JRC Science Hub. European Commission. https://doi.org/10.2760/178382

RUPÉREZ, F. L. (2020). El currículo y la educación en el siglo XXI: La preparación del futuro y el enfoque por competencias, vol. 163. Narcea Ediciones.

SÁNCHEZ, M. J., FERNÁNDEZ, M. y DÍAZ, J. C. (2021). Técnicas e instrumentos de recolección de información: Análisis y procesamiento realizado por el investigador cualitativo. Revista Científica UISRAEL, 8(1), 107-121. https://doi.org/10.35290/rcui.v8n1.2021.400 DOI: https://doi.org/10.35290/rcui.v8n1.2021.400

VUORIKARI, R., KLUZER, S. y PUNIE, Y. (2022). DigComp 2.2, The Digital Competence framework for citizens: With new examples of knowledge, skills and attitudes. Publications Office of the European Union. https://data.europa.eu/doi/10.2760/115376

Biografia de l'autor/a

Anna Sánchez-Caballé, Universitat Jaume I

Anna Sánchez-Caballé és professora Ajudant Doctora de l'àrea de Didàctica i Organització Escolar (DOE), al Departament de Pedagogia i Didàctica de les Ciències Socials, la Llengua i la Literatura de la Universitat Jaume I. Doctora en Tecnologia Educativa per la Universitat Rovira i Virgili i reconeguda amb el Premio Larramendi Per la Real Academia de Doctorat. Pel que fa a la recerca és membre del grup GREAT (Ensenyament, Aprenentatge i Tecnologia) on centra principalment la seva recerca en temes relacionats amb la competència digital, la narrativa transmedia i les xarxes socials. Normalment, empra metodologies com el Design-Based Research o les revisions sistemàtiques de la literatura.

DOI

https://doi.org/10.5565/rev/educar.2358

Publicades

23-09-2025

Com citar

Sánchez-Caballé, A., Llopis-Nebot, M. Ángeles, & Arnau-Roselló, R. (2025). La integració de l’alfabetització mediàtica i informacional al currículum educatiu de la Comunitat Valenciana: una anàlisi de contingut. EDUCAR, 1–17. https://doi.org/10.5565/rev/educar.2358

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Funding data

Drets d'autor (c) 2025 Anna Sánchez-Caballé, M.ª Ángeles Llopis-Nebot, Roberto Arnau-Roselló

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.